Servei d'Informació Col·legial - Núm. 99 - Juny-Agost 2001

PAIMM

Dos anys de funcionament del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt

ANTECEDENTS

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) és un programa pensat per ajudar a metges amb problemes psíquics i/o conductes addictives que poden interferir en la seva pràctica professional. És un programa orientat a l’assistència sanitària i a la recuperació d’aquests metges perquè puguin tornar a exercir la medicina en òptimes condicions per als seus pacients.
El motiu d’haver-se creat un programa específic per a metges és que aquests no acudeixen als serveis assistencials generals per rebre l’assistència necessària. Els motius d’aquest fet són l’estigmatització que tenen aquestes malalties i la temença dels professionals a ser reconeguts i, com a conseqüència d’això, la por a perdre el prestigi professional i, potser, la feina. Les conseqüències són l’automedicació i l’ocultació del seu problema amb un cert risc de mala praxi i de baixa qualitat dels serveis.
Per aquestes raons, el 15 de setembre del 1998 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social (DSSS), el Servei Català de la Salut (SCS) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per crear conjuntament el PAIMM i cofinançar-lo per un període de 3 anys. L’SCS aportaria 82 M. Ptes. a l’any i el COMB un 20 % més per cobrir les atencions no sanitàries i part de les despeses d’estructura del Programa. En el mateix conveni s’establia que la gestió del programa correspondria al COMB. Una comissió mixta de seguiment del conveni de creació del PAIMM, presidida pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social i formada per diversos representants de l’Administració i del COMB, vetlla perquè el desenvolupament del programa segueixi els seus propòsits inicials.
Pocs dies després de la signatura del Conveni de Col·laboració, els Col·legis de Metges de Girona, Lleida i Tarragona s’hi van adherir formalment per a la creació del PAIMM.
Els serveis assistencials ambulatoris van començar el 25 de novembre de 1998, l’hospitalització el dia 1 de març de 1999 i els controls analítics d’orina el 15 de juny del mateix any.
El PAIMM és un programa pioner a Europa. Els únics antecedents de programes similars els trobem als EUA, al Canadà, a Austràlia i a Nova Zelanda. Les experiències en aquests països han posat de manifest que aquests tipus de programes dedicats a metges malalts obtenen millors resultats que els destinats a la població general, tant pel que fa al menor nombre d’abandonaments (hi ha més adhesió als tractaments), com al percentatge més alt de rehabilitació.
Les característiques del programa són: la confidencialitat, la integritat dels serveis sanitaris i socials, l’especificitat dels serveis assistencials i l’assessorament laboral i jurídic. Les vies d’accés al programa són: per demanda voluntària, per comunicació confidencial d’algú proper al metge com un familiar, col·lega o superior jeràrquic, i/o per denúncia d’un usuari.
Els serveis del PAIMM són gratuïts per a tots els metges col·legiats a Catalunya i per aquells altres, que el seu Col·legi de Metges, Comunitat Autònoma o institució sanitària a la que pertanyin, hagin subscrit un acord per a tal fi.

EVOLUCIÓ

A l’inici de 1999, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va trametre al domicili de tots els metges col·legiats a Catalunya 25.000 fullets del PAIMM, on es descrivien els trets principals del Programa.
El 22 de gener de 1999, es va presentar el PAIMM a l’Assemblea de Presidents de Col·legis de Metges de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) a Madrid, on es va aprovar que l’OMC coordinaria els esforços per propiciar la implantació del Programa a la resta de col·legis de metges de manera similar com s’havia fet a Catalunya.
Durant 1999 i 2000, membres de la Junta de Govern del COMB i tècnics del programa han mantingut sessions de treball amb diferents col·legis de metges i comunitats autònomes. El 30 d’abril de 1999 es va fer una sessió informativa sobre el PAIMM a l’Assemblea de Secretaris de Col·legis de Metges de l’OMC a Palma de Mallorca. El 21 de juny va tenir lloc a Barcelona, organitzada pel COMB, una Jornada de Treball sobre procediments del PAIMM adreçada als Secretaris dels Col·legis de Metges d’Espanya.
Un fet remarcable va ser l’atorgament d’un premi a la millor presentació que va rebre el PAIMM al X Congrés Anual de l’Associació Llatina per a l’Anàlisi de Sistemes de Salut (ALASS), que va tenir lloc a Luxemburg el dia 25 de setembre de 1999, amb la ponència "El programa de Atención Integral al Médico Enfermo, un primer paso para atender los problemas mentales y adictivos del personal sanitario".
L’11 de febrer de 2000 es va tenir una reunió amb representants dels Col·legis de Metges del País Valencià, el 6 de juliol amb el Consell de Col·legis de Metges del País Basc a Sant Sebastià i els dies 22 i 23 de setembre al Llatzeret de Maó (Menorca) es va participar en la Trobada "Projecte d’Atenció Integral al Metge Malalt", organitzada conjuntament pels Col·legis de Metges de les Illes Balears i de Barcelona en el marc de la XI Escola d’Estiu de Salut Pública.
També durant el 2000, el COMB va organitzar sessions científiques de treball al voltant de temes relacionats amb el programa. El 29 de març va tenir lloc la I Jornada PAIMM amb el títol: "Els problemes de salut mental en els professionals sanitaris. Estratègies d’intervenció". El 5 de juny es va participar en la 3a. Taula titulada "Problemes psicològics i emocionals", en la Jornada Col·legial sobre Les actituds dels metges davant la seva salut i la de les seves famílies organitzada pel COMB.
Un altre fet remarcables ha estat la presentació del PAIMM al congrés científic XXIII Jornadas Nacionales de Socidrogalcohol que es va dur a terme a Madrid els dies 8 i 9 de març. D’altra banda, cal esmentar que s’han fet un total de 69 presentacions del PAIMM a diversos col·lectius mèdics i institucions sanitàries de Catalunya durant aquests darrers dos anys, 35 el 1999 i 34 el 2000.
D’acord amb la voluntat de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social, també s’han mantingut reunions de treball amb els presidents dels col·legis professionals d’Infermeria, de Farmacèutics i d’Odontòlegs de Barcelona, per tal d’estudiar una possible ampliació del programa per als seus professionals. Concretament, mercès a un increment de 30 M. anuals de la subvenció, el Col·legi de Diplomats en Infermeria de Barcelona, va posar en marxa al setembre de 2000, un programa similar al PAIMM, amb el nom de RETORN, que ja ha atès un total de 19 col·legiats durant aquest any passat i que utilitza uns procediments col·legials similars al PAIMM així com, la mateixa Unitat Clínica.

UNITAT CLÍNICA

La Unitat Clínica del PAIMM està situada en una planta d’un centre sanitari privat de Barcelona que el Col·legi de Metges ha llogat per a ús exclusiu del Programa. A la planta hi ha una ala destinada a serveis ambulatoris i una altra a serveis d’hospitalització, es treballa amb diversos programes clínics i està codirigida pel Dr. Miquel Casas, psiquiatre, Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap del Servei de Psiquiatria de la Residència Sanitària i Universitària de la Vall d’Hebron, i pel Dr. Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Alcohologia de la Generalitat de Catalunya a l’Hospital Clínic i president de la societat científica espanyola Socidrogalcohol.
A l’ala d’internament hi ha disponibles un total de 9 habitacions individuals equipades amb bany, TV, vídeo i taula de treball, preparades a tota hora per ingressar-hi pacients, i a l’altra ala, es disposa de 4 despatxos per a l’atenció de les visites i 2 sales d’espera independents.
En aquesta planta també es disposa del corresponent office d’infermeria, d’un WC equipat per prendre mostres d’orina per als controls d’abstinència, d’un menjador, d’una sala d’esbarjo i lectura amb revistes i diaris, TV i equip de música i d’una sala de treball per als pacients amb 2 ordinadors connectats a Internet.
D’altra banda, al centre hi ha disponible en hores programades una sala de gimnàs amb monitor, equipada amb aparells de fitness i tennis de taula, que poden utilitzar els metges malalts dins dels programes de tractament.
L’equip assistencial està format per:

– 5 psiquiatres.
– 2 consultors.
– 3 metges que fan torns per a les guàrdies.
– 3 psicòlogues.
– 1 coordinadora d’infermeria.
– 4 infermeres diplomades.
– 2 auxiliars d’infermeria.

Els Programes Clínics s’agrupen segons el tipus de problema:

– Programes per a trastorns mentals: afectius, d’ansietat, psicòtics, de somatització i trastorns alimentaris.
– Programes per a patologia dual.
– Programes per a trastorns addictius: de desintoxicació, de deshabituació, de manteniment, de prevenció de les recaigudes, d’exposició a estímuls i d’habilitats socials.
– Programes adaptats.

ACTIVITAT ASSISTENCIAL GENERAL
Nombre de casos atesos durant els primers 2 anys: 204

En el nombre de casos de l’any 1999, s’inclouen també els casos dels mesos de novembre i desembre de 1998. Com es pot veure, la TI d’aquests 2 anys de funcionament del Programa és molt similar.
Aquests 204 metges atesos són tots aquells que reunien els criteris d’inclusió en el PAIMM. També hi ha hagut però, moltes consultes telefòniques demanant informació sobre el mateix programa, el seu funcionament i quin era el preu dels serveis per als metges no col·legiats a Catalunya.

Vies d’accés:

Volem remarcar amb tot l’èmfasi l’augment del 26 % de la demanda voluntària com a via d’entrada al Programa d’un any a l’altre, fet que posa de manifest la gran acceptació d’aquest entre el col·lectiu professional i el treball que s’ha dut a terme per aconseguir la reconversió de les comunicacions confidencials en demandes voluntàries.
(*) La Taxa d’Incidència és el nombre de casos atesos durant l’any, respecte del total de possibles casos, en aquest cas, del total de metges col·legiats de Catalunya. Com que el resultat d’aquesta taxa és molt baix, el multipliquem per 1.000 i llavors tenim el nombre de casos atesos a l’any per cada 1.000 metges de Catalunya.

Motius de demanda:

En primer lloc, cal aclarir que estem parlant dels motius d'entrada al programa dels 204 casos, que no és el mateix que els seus diagnòstics. S'ha de tenir en compte que davant d'una patologia dual, sempre hi ha tendència a manifestar el problema menor.
Segons aquestes dades, la principal causa de demanda de serveis al PAIMM són els problemes psíquics, que han augmentat un 12,7%, mentre les conductes addictives a l'alcohol i a d'altres drogues han experimentat un descens del 4,6% i 8,2% respectivament. Aquest patró és diferent dels programes anglosaxons tipus PAIMM pel fet que aquells són més de tipus coactiu i a més, no tenen tanta demanda voluntària de serveis per problemes psíquics.

Procedència geogràfica:

La gran proporció de pacients procedents de Barcelona s'explica suficientment pel nombre superior de col·legiats d'aquesta demarcació en relació amb la resta.
Cal destacar els 25 pacients procedents de la resta de l'Estat, perquè aquests han hagut de cobrir-se particularment el cost del servei, inclosos els desplaçaments des del seu lloc d'origen, fet que posa de manifest la necessitat d'estendre el programa a d'altres comunitats autònomes. Tanmateix volem remarcar que l'atenció de pacients procedents de la resta de Espanya ha arribat pràcticament a duplicar-se , augmentant el percentatge en un 6,6%.

Edat:

Aquestes dades dels grups d’edat corresponen només als casos PAIMM de la província de Barcelona per les dificultats d'obtenir les dades desglossades dels altres col·legis.
Els percentatges bruts, és a dir, sense ajustar per grups d'edat, concentren el gruix de casos entre els 35 i 55 anys d'edat, que arriben a representar un 79 % dels casos l'any 99 i un 86% l'any 2000. Si observem la TI ajustada per edats podem veure que la incidència per edats està molt més repartida.

Gènere:

Els percentatges bruts ens suggereixen una proporció de 7-8 homes per cada 2-3 dones, però la TI ajustada per gènere ens indica una diferència menor entre ambdós grups. Cal destacar també, que la diferència entre la TI dels 2 gèneres ha patit una reducció en aquest últim any.

ACTIVITAT ASSISTENCIAL ESPECÍFICA
Activitat ambulatòria:

Com es pot veure, el nombre total de visites ha augmentat més d'un 100%, a l'igual que les psicoteràpies individuals + activitat, un equivalent a l'hospitalització parcial (pacients que han estat ingressats que acudeixen a fer activitats terapèutiques durant el dia amb els pacients ingressats). Les psicoteràpies de grup, pràcticament s'han triplicat i s'han fet 30 psicometries, servei que s'ha iniciat en aquest darrer any.

Hospitalització:

En el transcurs del darrer any, l'hospitalització s'ha duplicat, fet que posa de manifest la necessitat de l'ús d'aquest dispositiu per part d'aquest col·lectiu. Cal pensar que bàsicament tots els metges malalts procedents de fora de Catalunya fan un ús exclusiu d'aquest servei.
Tanmateix, ha augmentat el nombre de teràpies: s'han fet 312 psicoteràpies individuals i 52 psicoteràpies de grup més que l'any passat. També s'han iniciat durant aquest darrer any les psicomotries, de les quals s’han fet un total de 85.

Assistència psiquiàtrica particular de casos PAIMM:

Del total dels 204 casos PAIMM, 31 reben assistència de psiquiatres particulars. Normalment es tracta de metges malalts que ja eren atesos a la consulta d'un psiquiatra particular i que, malgrat adherir-se al programa, han seguit amb el seu psiquiatre. Cal remarcar, però, que en el darrer any el percentatge de metges atesos per terapeutes externs, s'ha reduït a la meitat.

Contractes terapèutics

Finalment es contempla la figura del contracte terapèutic en determinats casos en què cal supervisar de manera més intensa el metge malalt amb la finalitat d'assegurar tant la seva recuperació com la bona praxi mèdica. Dels 204 casos atesos, s'han fet 28 contractes terapèutics.
No obstant això, cal remarcar que durant l'any 2000 ha disminuït el nombre d'aquests contractes terapèutics, fet que mostra una major conscienciació del col·lectiu a l'hora de enfrontar-se amb la seva patologia i amb la necessitat de ser tractats.


Creació de la Fundació Galatea

El passat 21 de febrer de 2001 es va constituir davant de Notari la Fundació Galatea, Fundació Privada promoguda pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Segons indiquen els seus estatuts, la seva finalitat és la promoció de la salut i la prevenció de malalties dels metges i altres professionals de la sanitat, així com l’assistència sanitària d’aquells professionals que pateixin alguna malaltia física o psíquica.
De moment servirà per gestionar el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt i permetrà coordinar millor els diversos programes d’assistència a d’altres professionals de la sanitat que pateixen problemes psíquics i/o conductes addictives i que fan servir la mateixa Unitat Clínica del PAIMM.
Els membres designats pel Patronat inicial van ser:

– Pertanyents a la Junta de Govern del COMB:
– Dr. Jaume Padrós Selma.
– Dr. Jaume Roige Solé.
– Dr. Joan Gurí Mundi.
– Dra. Leonor Ancochea Serrahima.
– Dr. Ramon Sàrrias Ramis.

– Pertanyent a la Junta de Govern del COM de Girona:
– Dr. Joan Profitós Tuset.

– Pertanyent a la Junta de Govern del COM de Tarragona:
– Dr. Joan Blade Creixentí.

– Pertanyent a la junta de Govern del COM de Lleida:
– Dr. Josep Maria Sagrera Mis.

Com a president i secretari de la Fundació es van elegir el Dr. Jaume Padrós Selma i el Dr. Jaume Roige Solé.


El programa RETORN del Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Barcelona s’ha inspirat en el PAIMM

Des de mitjan 1999 el Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Barcelona (CODIB) estava treballant amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el COMB la possibilitat d’endegar un programa d’atenció per als seus professionals d’infermeria amb problemes psíquics i/o conductes addictives, similar al PAIMM. Finalment, el passat mes de setembre va començar a funcionar el Programa RETORN per als col·legiats d’infermeria de Barcelona de moment, per ampliar-se posteriorment a la resta de col·legiats de Catalunya.
L’experiència del PAIMM i la col·laboració del COMB ha estat de molta utilitat en la posada en funcionament d’aquest projecte ja que els procediments col·legials que s’empraran són molt semblants als del COMB i l’assistència es farà en la Unitat Clínica del PAIMM.
Durant aquest mes de març la presidenta del CODIB està trametent a tots els col·legiats una missiva de presentació que acompanya un fullet explicatiu del programa RETORN, en el qual figura, entre d’altres informacions, el telèfon de contacte que és el 902.161.050.

@contacte amb el COMB

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona
Darrera actualització: