Anar a l'Inici

Servei d'Informació Col·legial - Núm. 82 - Gener - Febrer 1998

CONSULTORI TERMINOLÒGIC

Anglicismes del llenguatge mèdic

omnipresència de l’anglès en la comunicació internacional és avui un fet evident. L’anglès ha esdevingut llengua de comunicació mundial, si més no en el que anomenem països desenvolupats. La literatura científica i tècnica n’és un bon exponent: les publicacions més prestigioses, els congressos i reunions d’investigació, l’oferta més sobresortint de formació, etc., es produeixen en aquesta llengua. Aquest fenomen, present en les diverses branques del coneixement, ha pres també un relleu important en el camp de la medicina i de les seves disciplines connexes.
El fet de llegir contínuament bibliografia en anglès fa que de mica en mica ens anem acostumant a veure en aquesta llengua una sèrie de termes i expressions que difícilment arribarem a traduir sense un esforç lingüístic conscient. Així, el cabal de termes científics de la nostra especialitat s’engrosseix cada vegada més amb un gran nombre de formes manllevades per a les quals no hem arribat a generar cap alternativa catalana, atès que sempre ens hi referim en anglès, tant si ens expressem en aquesta llengua com en la nostra pròpia.
La interferència de l’anglès no es deixa sentir només en la terminologia científica i tècnica. La llengua que utilitzen els professionals per a la comunicació no especialitzada també adopta nombroses expressions que en provenen: així, no fa estrany sentir que alguns metges apliquen per demanar una beca, que cal controlar el timing d’una reunió, que les comunicacions que es presenten als congressos tenen un apartat de discussió, que el chairman d’un workshop serà una determinada persona, o que cal fer una bona disseminació d’un protocol quirúrgic nou. Tot i que en determinats contextos pot entendre’s com un recurs d’economia lingüística, la recurrència sistemàtica a l’anglès pot acabar implicant, a la llarga, un empobriment del codi lingüístic autòcton i de la capacitat expressiva individual.
És cert que en els diversos camps d’especialitat es troben termes que, tot i provenir de l’anglès, s’han introduït amb una força i una extensió que en fan absolutament impensable el retrocés. Els especialistes ja els senten com a propis i els utilitzen de manera única per a designar una determinada noció. En aquests casos, es pot optar per adaptar el manlleu al sistema gràfic de la llengua receptora (criteri que se segueix generalment en català), de manera que no constitueixi un segment anòmal dins del sistema lingüístic: xoc, estrès, compliància, escàner, drogodependència, seqüenciació, transposó, etc.
Hi ha d’altres manlleus anglesos que no han estat adaptats a l’ortografia de les llengües receptores, sigui perquè són d’introducció recent i encara no s’ha pogut crear una proposta genuïna alternativa, perquè una adaptació gràfica implicaria desfigurar-los i en dificultaria el reconeixement, perquè es tracta de formes que han estat introduïdes paral·lelament en les diverses llengües de comunicació internacional amb una mateixa grafia, etc. Així, i repassant els diversos camps que abraça la medicina, ens trobem amb alguns anglicismes que presenten encara la seva grafia originària. Ens ho il·lustren termes com ara borderline, bracket, clapping, covertest, enhancer, jumping (cromosòmic), oat cell, prick test o (síndrome de) locked-in.
Hem de constatar, però, que en força ocasions tendim a utilitzar termes anglesos innecessàriament, atès que la nostra llengua disposa de recursos expressius suficients per a designar els conceptes que representen. Així, sovint usem screening per cribratge, distress per destret, trastorn de jet-lag per trastorn de desfasament horari, nursery per sala de nadons, feedback per retroalimentació, breaking point per límit (o punt) de ruptura o òrgan target per òrgan diana, per esmentar-ne alguns dels més freqüents.
De fet, força dels anglicismes més comuns, estesos o dificultosos han estat estudiats pel Consell Supervisor del TERMCAT i disposen en català d’alternatives normalitzades. Fent un ràpid repàs d’aquests casos, recordem que blotting pot ser susbtituït per la forma catalana normalitzada transferència, brush border per vora de raspall, checkup per reconeixement sistemàtic o revisió mèdica, cloning per clonatge, monitoring per monitoratge, odds ratio (OR) per oportunitat relativa (OR), overlapping genes per gen cavalcat, packaging per encapsidació, peep show test per prova de l’incentiu visual i strand per cadena, entre d’altres.
Si, de tota manera, creiem que la introducció d’una alternativa catalana en un text podria dificultar-ne la comprensió, sempre tenim el recurs d’afegir-hi al costat la seva forma originària en anglès entre parèntesis. Un cop facilitada aquesta informació, que caldrà donar la primera vegada que aparegui el terme en el text, podrem continuar utilitzant únicament el terme català. Així, a més d’assegurar la intel·ligibilitat dels conceptes, al mateix temps contribuirem a difondre l’alternativa catalana de l’anglicisme i a normalitzar-ne l’ús entre els especialistes.

Rosa Colomer Artigas


Primers auxilis

Screening

Us presentem avui un terme anglès d’aquells que estan tan escampats dins l’àmbit mèdic, i sobretot dins la medicina preventiva, que costarà d’eradicar tot i que, en el fons i com ara veurem, té una cura catalana ben fàcil. Ens referim al terme screening, que s’utilitza per designar una recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a una població concreta per tal de descobrir-hi l’existència d’una possible malaltia o els elements afectats d’alguna particularitat.
En català, si voleu denominar el mateix concepte però voleu fer-ho amb una forma genuïna podeu fer servir el terme cribratge, derivat del llatí clàssic cribrum, que significa ‘garbell’ o ‘sedàs’. De fet, es tracta d’un terme prou transparent tenint en compte que en un cribratge no fem altra cosa que garbellar o passar pel sedàs tot un conjunt d’elements per poder-ne destriar aquells que semblen anormals o que no compleixen unes característiques determinades.
Tot i que screening és un anglicisme força introduït arreu, també altres llengües romàniques a banda del català, com ara el castellà o el francès, fan servir solucions paral·leles a cribratge per fer referència a aquest concepte mèdic. Les variacions ortogràfiques del terme entre aquestes llengües són mínimes i responen a les diferents i normals evolucions etimològiques de la forma original llatina, però cal parar atenció a cada grafia: així, mentre que en català fem cribratge (amb dues r), el francès fa criblage (amb r i l) i el castellà fa cribaje o cribación (només amb una r).
En català, doncs, ni screening, ni cribatge, ni criblatge, sinó cribratge.

Dolors Montes Pérez


 

 

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona