Anar a l'Inici

Servei d'Informació Col·legial - Núm. 111 - Maig - Juliol 2004
En record de

Lluís Masferrer

El passat 3 de juny ens va deixar als 55 anys, a causa d'una ràpida i irreversible malaltia, en Lluís Masferrer, cirurgià, fill i germà de cirurgians, president del Sindicat Metges de Catalunya i un gran amic i company.
No és habitual trobar metges que d'una forma responsable exerceixin la seva condició de professional, sindicalista, docent i científica i, per descomptat, familiar. Així era l'amic Lluís, un home bo, compromès amb el seu temps i la seva professió d'una manera integral, defensor de les seves idees, de la qualitat de la sanitat pública i de la millora de les condicions laborals i professionals dels seus companys des del vessant de la implicació, el diàleg i la perseverança.
Ens vàrem conèixer a l'Hospital de la Vall d'Hebron als anys setanta on feia la residència de cirurgia general i on treballava de cirurgià el seu germà Pepe. En aquella època ja vàrem començar a preocupar-nos per la vida professional dels metges d'hospital des de la junta de delegats de servei, que seria l'embrió d'una realitat posterior, les associacions de metges d'hospital. Un cop acabada l'especialitat se'n va anar a treballar a l'Hospital Josep Trueta de Girona i, posteriorment, va tornar a Barcelona com a cap de Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Creu Roja de L'Hospitalet de Llobregat.
A principis dels noranta ens vam retrobar en el si d'una altra realitat la Federació d'Associacions de Metges d'Hospital de Catalunya (FAMHOC) per seguir treballant en la millora dels interessos professionals, socials i laborals de la nostra professió. Set anys! Lluís, set anys per aconseguir una carrera professional per als hospitals concertats que tu veies millorable i dotze anys! per als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Tots enteníem la necessitat d'unificar totes les forces sindicals i associacions professionals per tal que hi hagués una sola veu més forta per negociar com a interlocutor únic i respectat davant de les patronals sanitàries, l'Administració i la societat.
En la teva etapa de membre de la junta de la FAMHOC es van iniciar les converses amb el Sindicat de Metges de Catalunya per tal d'integrar els esforços en la defensa dels professionals, que van culminar amb la constitució de l'Agrupació de Metges de Catalunya (AMC) l'any 1997 a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Ja president de la FAMHOC tenies un projecte més ambiciós i menys vulnerable, crear una nova institució, un únic sindicat de metges professional. És va fer realitat, no sense entrebancs, a finals de l'any 2002 amb la constitució del sindicat Metges de Catalunya. Un dels teus somnis s'havia complert, amb la generositat teva i de molts altres companys, i suposà el naixement d'aquesta nova institució per defensar la sanitat publica amb unitat d'actuació.
M'agradaria destacar també la teva predisposició per col·laborar amb altres institucions, com el Col·legi de Metges en diferents actes presencials com els Fòrums d'Hospitals i altres, i que en el seu moment es recolliren en les diferents publicacions de la institució, enriquint els debats i expressant les teves idees, contribució que no podem oblidar. Aquesta col·la-boració entre les institucions era també l'excusa per veure'ns, per parlar i explicant-nos cuites, riure, i a la vegada per treballar per allò que tu i jo aspiràvem per camins diferents però paral·lels.
Tot això no t'impedia fer amb normalitat la teva feina professional, la cirurgia, mantenir el contacte amb el malalt i coordinar els professionals del teu servei. Però encara feies més coses. Docència pregrau com a professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i assistir a les reunions de la Societat Catalana de Cirurgia de la qual eres vocal de la seva junta directiva.
Tot això tampoc t'impedia mantenir una vida familiar plena juntament amb la teva esposa l'Anna Rosa, companya de professió, i les vostres dues filles. Tres dones que notaran a faltar no el teu amor, que saben que el tenen, si no la teva presència, la teva companyia, el teu contacte i les teves paraules. Des de la Junta del COMB el nostre condol més sincer a totes elles, al teu germà Pepe i a tota la família.
Per acabar m'agradaria mencionar una altra de les teves passions, anar els caps de setmana, i sempre que podies, al poble de l'Escala de l'Empordà. Era el teu racó a on gaudies de la pau, la reflexió i el contacte senzill i humà amb la gent que et coneixia des de petit. Et trobaran a faltar.
Mirar el mar blau de la Costa Brava sempre em portarà el profund record de la teva amistat i l'ànim de seguir lluitant, tal com tu deies, per recuperar l'orgull de ser i d'exercir de metge.
Gràcies Lluís.

Joaquim Camps i Domènech,
vocal de la Junta de Govern del COMB

 

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona