Anar a l'Inici

Servei d'Informació Col·legial - Núm. 110 - Febrer - Abril 2004

Violència en el lloc de treball

El COMB presenta els resultats de l’"Informe sobre la violència en el lloc de treball. L’experiència dels metges de Barcelona"

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va fer pública el passat 25 de febrer l’enquesta sobre la violència en el lloc de treball que es va realitzar a finals de l’any 2003 entre una mostra representativa dels metges de Barcelona. Més de trenta mitjans de comunicació van informar sobre l’estudi, que aporta dades sobre la magnitud i les característiques de la violència que pateixen els metges a la feina. El contingut integre del informe es pot consultar en el suplement que adjuntem amb el present SIC o al web del COMB (www.comb.es/
cat/passeig/noticies/
enquestaviolencia/
Informevioleciatreball.pdf
).

 

 

Miquel Bruguera, president del COMB; Jaume Padrós, secretari del COMB; Magda Martínez, gerent de l’Àrea de Praxi, i Ramon Sàrrias, responsable de l’Àrea Professional, en la roda de premsa de presentació de l’Informe sobre la violència en el lloc de treball. L’experiència dels metges de Barcelona.

Un de cada tres metges reconeix haver patit alguna agressió a la feina i un de cada quatre declara haver estat testimoni d’algun episodi de violència patit per algun company, segons l’Informe sobre la violència en el lloc de treball. L’experiència dels metges de Barcelona. L’enquesta es va presentar en roda de premsa el passat mes de febrer amb la participació de Miquel Bruguera, president del COMB; Jaume Padrós, secretari del Col·legi; Ramon Sàrrias, responsable de l’Àrea Professional, i Magda Martínez, gerent de l’Àrea de Praxi.
L’estudi revela que els últims tres anys, els actes de violència sobre els professionals mèdics en el lloc de treball s’han multiplicat per quatre. Les agressions en l’àmbit laboral "han anat en augment a tots els països industrialitzats els darrers anys", s’explica a la introducció de l’informe. Tot i que no és un problema exclusiu del col·lectiu sanitari, sinó que afecta "la majoria d’activitats professionals del sector serveis", va explicar Bruguera, la diferència és que "en aquest cas la violència no únicament atempta contra els drets de la persona sinó que crea un element de distorsió en la feina que pot repercutir en els ciutadans que són atesos en aquestes institucions".
En alguns països, com els Estats Units, França i Anglaterra, s’han dissenyat campanyes per combatre aquesta violència sobre els professionals sanitaris. Per pal·liar les deficiències en aquest camp a Catalunya, el COMB va decidir endegar una sèrie d’iniciatives "lligades a frenar o minimitzar aquesta violència en el lloc de treball", explica Bruguera. Aquesta enquesta s’emmarca dins d’aquestes actuacions i es va fer amb l’objectiu d’examinar retrospectivament la magnitud de la inseguretat dels metges en el seu lloc de treball causada per l’agressivitat de pacients i acompanyants, les característiques dels incidents de violència, l’impacte que aquesta violència exerceix en els que la pateixen i com els metges valoren diferents mesures per prevenir-la i combatre-la.
L’enquesta es va enviar per correu electrònic a una mostra representativa formada per 1.500 metges de la província de Barcelona al juliol de 2003, dels quals en va respondre un 25 %. "Els preguntàvem sobre episodis de violència, entenent com a violència tot allò que representa una agressió física, psicològica o verbal, que provinguessin de pacients o dels familiars d’aquests", va puntualitzar el president del COMB.
Segons l’estudi, les agressions més freqüents van ser les verbals (44 %), seguides de les físiques (28 %) i les amenaces (26 %). La majoria van ser causades pels usuaris del sistema sanitari (48,5 % dels casos) i pels seus familiars i acompanyants (30 %), la resta d’agressors van ser malalts psiquiàtrics (11 %) i toxicòmans (10,5 %). Les reaccions violentes es van produir davant la negativa del metge a prescriure-li un medicament o allargar-li la baixa, o perquè l’agressor se sentia desinformat mentre esperava a ser atès, segons l’informe. El president del COMB va advertir que, per evitar aquestes situacions, "els metges que han rebut amenaces per no fer receptes poden tenir la tendència a no posar obstacles a fer receptes injustificades, i si saben que corren riscos per no prolongar una baixa, la prolongaran permanentment". Bruguera va afegir que "provenim d’una situació històrica en què el metge era la màxima autoritat; ara és un professional assalariat, i a alguns els molesta que els pacients qüestionin el seu diagnòstic, fet que pot causar situacions de conflicte". Els llocs on es van produir més agressions van ser els serveis d’Urgències (45 %), seguit dels Centres d’Atenció Primària (28,6 %) i les sales d’hospitalització (13,7 %).
Només un 10,4 % dels metges havia rebut instruccions de com actuar en una situació de risc i un 6,6 % havia rebut instruccions de què fer després d’haver patit una agressió. Per aquesta raó, el COMB està elaborant un manual on es donaran pautes d’actuació i es faran recomanacions "per abordar les situacions de conflicte", va explicar Bruguera. D’altra banda, el Col·legi considera que s’ha d’impulsar la creació de comissions de seguretat en tots els centres, formades pels equips directius i el personal sanitari, amb els objectius de dissenyar la política de seguretat del centre, mantenir el grau de competència apropiat dels sanitaris per manejar les situacions de violència i determinar els canvis estructurals necessaris per aconseguir un medi més segur i menys generador de tensions per a malalts i familiars. Al mateix temps, es proposa fer "un registre" de totes les actuacions violentes en el lloc de treball, que permeti "conèixer al llarg del temps la freqüència, les característiques i els factors que les propicien", segons paraules de Bruguera.
Paral·lelament, els Col·legis de Metges de Catalunya han subscrit una pòlissa d’assegurança "perquè els metges que hagin experimentat situacions de conflicte puguin tenir una protecció jurídica en cas que es consideri oportuna aquesta iniciativa", va explicar Bruguera, i es contemplen mesures de suport psicològic a través de la Fundació Galatea a tots aquests professionals mèdics que hagin estat agredits.

 

Figura 1. Ha viscut alguna situació de violència en el lloc de treball?

cm110-03.gif (4871 bytes)

 

Taula 2. Tipus d'agressions
Enquestats %
verbal (insult) 96 44
física 60 28
psicològica (amenaces) 58 26
sobre béns 3 1
sexual 3 1
total 220 100

 

Taula 3. Lloc on s'ha produït l'agressió
Enquestats %
urgències 99 45
cap 63 28,6
sales d'hospital 30 13,7
061 4 1,8
consulta privada 7 3,2
altres 17 7,7
total 220 100
 

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona