Anar a l'Inici

Servei d'Informació Col·legial - Núm. 105 - Novembre 2002 - Gener 2003

En record de

Josep Espriu Castelló (1914-2002)
Un home, una idea, una vida

El passat 12 d’octubre moria als 87 anys d’edat el doctor Josep Espriu Castelló. Amb la seva mort, la societat perdia el creador d’un sistema de gestió mèdica únic al món: el cooperativisme sanitari, un sistema sense ànim de lucre en el qual els beneficis obtinguts es reinverteixen en millores assistencials. Amb el cooperativisme sanitari, el doctor Espriu ha aconseguit omplir una vida dedicada a la millora de les condicions objectives de treball dels metges i demostrar, entre altres moltes coses, que les persones són capaces de les més grans empreses quan treballen per un bé comú i en igualtat de condicions.
Nascut el 1914 a Santa Coloma de Farners, la Selva (Girona), Josep Espriu era llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de Barcelona. Metge de capçalera i fundador d’Assistència Sanitària Col·legial (la companyia asseguradora líder del sector a Catalunya), el doctor Espriu va demostrar que si la societat s’organitza té capacitat per crear sistemes d’assistència autònoms i autosuficients.
Aquest metge català, fill d’un notari barceloní i germà del poeta Salvador Espriu, va començar exercint la seva professió al barri de Gràcia, on tenia una consulta privada i on atenia també pacients de la Seguretat Social. El 1955 va ser nomenat vocal de metges joves del Collegi de Barcelona, cosa que li va permetre entrar en contacte amb la política col·legial i conèixer, de primera mà, les condicions de treball dels facultatius que exercien a compte de mutualitats. En aquella època va tenir coneixements d’una experiència a Bilbao, basada en la fórmula de l’igualatorisme, en la qual els metges actuaven de propietaris i empleats sota el model de la lliure elecció de metge i del pagament per acte facultatiu efectuat, segons el qual el professional que més treballava, més cobrava.
A Espriu el va meravellar la possibilitat del contacte directe entre metges i usuaris, sense capitalistes pel mig i, sobre aquesta idea, va impulsar el 1957 (demostrant ser un avançat al seu temps) l’Igualatori de Barcelona, Assistència Sanitària Col·legial, que va comptar amb el suport del Col·legi de Metges i que va obrir la seva primera pòlissa el dia 1 de gener de 1960. Actualment, agrupa més de 5.000 metges i prop de 200.000 usuaris. Amb el doctor Espriu, van començar aquest projecte els doctors Ramon Arandes, Vicente Carulla, Francesc Llobet i Luis Sans Solá.
Assistència Sanitària Col·legial es va anar desenvolupant i, posteriorment, aprofitant la necessitat d’ampliació de capital, va donar lloc a la cooperativa Autogestió Sanitària, posseïdora actualment de la majoria d’accions de l’Igualatori i de la qual són socis tots els seus metges accionistes i col·laboradors.
Fidel a la seva idea de la cooperació i la igualtat entre les persones, el doctor Espriu no va quedar conforme amb la creació únicament d’Assistència Sanitària Col·legial, perquè creia que no era raonable que els usuaris no tinguessin també veu i vot a l’empresa. D’aquesta manera la va fer evolucionar i va agrupar tots els clients en una altra cooperativa anomenada Societat Cooperativa d’Instal·lacions Assistencials Sanitàries (SCIAS).
Aquesta mateixa filosofia cooperativa es va aplicar en el seu dia a la creació i organització de l’Hospital de Barcelona, el model de gestió del qual continua sent objecte d’estudi, encara en l’actualitat, per part de delegacions de centres hospitalaris i associacions de metges de països estrangers. Aquesta creació va aportar el gran element del cooperativisme sanitari englobat en el Grup Assistència: la gestió compartida i directa dels recursos per part de metges i usuaris, sense intermediaris i sense dependència política o econòmica.
Amb la convicció d’haver creat un sistema sanitari aplicable en qualsevol lloc del món, Josep Espriu va voler estendre el seu sistema a la resta d’Espanya i va utilitzar la Policlínica de Badalona, que va adquirir a un baix preu perquè estava pràcticament inoperant, i que, amb la nova denominació d’Assistència Sanitària Interprovincial (ASISA), va utilitzar per muntar una oficina en cada una de les províncies on no hi havia un igualatori de les característiques d’Assistència Sanitària Col·legial. Més tard va crear la cooperativa Lavínia, que avui és la propietaria de totes les accions d’ASISA i que agrupa uns 35.000 metges que presten atenció sanitària a 1.100.000 usuaris.

Una vida prolífica
Josep Espriu va ser autor de nombrosos llibres sobre el cooperativisme sanitari i va portar a la pràctica les seves propostes sobre aquest sistema de gestió mèdica amb la Fundació Espriu, organització que va presidir fins a la seva mort i en la qual s’uneixen les tres cooperatives (Lavínia, Autogestió Sanitària i SCIAS). La Fundació Espriu, que desenvolupa un treball permanent de promoció del cooperativisme sanitari a tot el món, presideix l’IHCO (International Health Cooperative Organisation), constituïda el 1996 dins de l’Aliança Cooperativa Internacional com un cos especialitzat en cooperativisme sanitari.
Així mateix, el doctor Espriu va col·laborar durant molts anys en la revista Destino, concretament en la secció setmanal "El consejo del doctor", que firmava sota el pseudònim de "Cianófilo". El 23 de març de 1991 va ser nomenat fill predilecte de la seva localitat natal. Recentment, al gener del 2000, Espriu va rebre el premi "Homenot Nacional", atorgat per la fundació Avedis Donabedian, a la personalitat més destacada en la millora de la qualitat de l’assistència sanitària.
Entre els nombrosos reconeixements que se li van atorgar al llarg de la seva vida, destaquen el de Col·legiat d’Honor Nacional amb Emblema d’Or pel Consell General de Col·legis Mèdics, la Medalla del Mèrit al Treball pel Ministeri de Treball i Seguretat Social, la Medalla President Macià per la Generalitat de Catalunya i el nomenament com a Acadèmic d’Honor de l’Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola.
El passat 19 de juny, en un acte que, a més, seria l’última aparició en públic del Dr. Espriu, la cooperativa d’usuaris del Grup Assistència, SCIAS, li va atorgar la insígnia d’or de la institució, en reconeixement a tota una vida dedicada a la difusió del cooperativisme sanitari. L’acte, celebrat a l’incomparable marc del Palau de la Música Catalana, va reunir més de 1.500 persones, i s’hi va presentar una nova realitat del sistema cooperatiu creat pel Dr. Espriu: la Coral d’SCIAS, formada per més de 200 membres d’aquesta cooperativa i assegurats d’Assistència Sanitària Col·legial.
Sens dubte, amb la mort del Dr. Espriu, la medicina ha perdut un gran metge i la societat un gran innovador. Però, per sobre de tot, hem perdut un gran home. Per sort, el seu llegat, el grup sanitari privat més gran d’Espanya, ens ajudarà a mantenir viva la seva memòria i a seguir el seu exemple.

Dr. Ignacio Orce Satrústegui,
president d’Assistència Sanitària Col·legial

 

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona