Notícies

El CoMB promou un espai de diàleg per al sector de la medicina privada

El Col·legi s’ofereix a impulsar el debat entre metges, asseguradores, cliniques i administració per consensuar unes regles del joc.

L’actualització del nomenclàtor i dels sistemes de pagament són prioritaris per adequar els honoraris a la realitat de l’assistència

El passat 2 de novembre, el CoMB va acollir la jornada “Té futur la medicina privada?”, un acte que va comptar amb l’assistència i participació de més de 200 persones, representants de tots els agents implicats en aquest sector: metges, directius de companyies asseguradores i clíniques privades i de l’administració pública. Durant la sessió, es va presentar la nova Guia Professional de Medicina Privada, una publicació del CoMB amb informació pràctica i molt completa adreçada als professionals que ja exerceixen o que vulguin fer-ho en aquest sector.

La jornada va evidenciar la necessitat urgent de promoure un espai permanent de debat, que inclogui també els pacients, per tal de definir unes regles del joc transparents que contribueixin a construir complicitats i un projecte de futur per al sector de la medicina privada. Aquest projecte ha d’oferir bons resultats en termes d’assistència als pacients i, alhora, ha de resultar atractiu per als professionals. En aquest sentit, el president del CoMB, Jaume Padrós, va recollir la preocupació expressada per molts dels metges assistents a la jornada i es va comprometre a trobar aquest espai de diàleg. 


En l’actual context de guerra de preus en la venda de pòlisses de salut que mantenen les companyies asseguradores, Padrós va denunciar l’increment de la precarietat laboral a la sanitat privada i va insistir en la necessitat que el sector s’adapti als canvis socials per tal que resulti atractiu per als professionals més joves. Padrós va posar com a exemple que el sistema encara no ha interioritzat la prioritat que cada cop més professionals donen a les necessitats de conciliació. D’altra banda, també va recordar que l’envelliment de la població té i tindrà un efecte inevitable sobre l’encariment dels serveis sanitaris.

El doctor en Economia i vicepresident del Cercle de Salut, Lluís Bohigas, va ser l’encarregat de moderar la sessió i va facilitar les principals dades del sector de la medicina privada, en el qual treballen més de 6.000 metges col·legiats al CoMB. El 25% dels catalans (un dos milions de persones) disposen actualment d’una pòlissa d’assegurança de salut privada. En termes econòmics, això es tradueix en 1.654 milions d’euros (segons dades de 2016) destinats a assegurances sanitàries, dels quals 800 es dediquen a serveis hospitalaris, 500 al pagament de serveis mèdics i 350 a la gestió de les asseguradores. La despesa en sanitat privada va augmentar, fins i tot en els pitjors anys de crisi, amb un increment del 8% en el període 2010-2014, coincidint amb una reducció del finançament de la sanitat pública d’un 14%. 

Aquestes dades mostren, segons Bohigas, que el sector té futur, però, tal com va recordar el doctor Pere Torner, metge traumatòleg i president de la Societat Catalana de Cirurgia Traumatològica i Ortopèdica, des del punt de vista dels professionals, ara per ara, “es tracta d’un futur incert”.

El doctor Torner va representar la veu dels metges en aquesta jornada. Aquests són els aspectes més rellevants de la seva intervenció:

  • Preocupació dels professionals per la manca de diàleg i d’unes regles del joc al sector de la medicina privada. Cal trobar un espai de diàleg en el qual els metges han d’intervenir com a actors, denunciant mancances, però també fent propostes i en positiu.
  • La medicina privada no pot ser només un negoci. Cal pensar en els pacients i posar al centre la qualitat assistencial.
  • La medicina privada tampoc pot ser una activitat low cost. Existeix risc, si la tendència actual no es corregeix, que esdevingui una medicina de segona divisió, on els professionals no tan sols perdin poder adquisitiu, sinó també possibilitats de formació i de promoció. La medicina és assistència, però també ha de ser formació continuada, docència, recerca, innovació, gestió clínica dels recursos i inversió en tecnologia. Aquests aspectes, ara mateix, són testimonials a la medicina privada i no estan incentivats.
  • És impossible oferir una cobertura de qualitat i amb garanties amb pòlisses a 30 euros mensuals. Els pacients no coneixen el detall de les cobertures i els metges acaben pagant el cost real de l’assistència, amb pèrdua de retribucions i dificultats en la pràctica assistencial, per exemple, a l’hora de sol·licitar proves i proposar tractaments.
  • És urgent actualitzar el nomenclàtor i adequar-lo a l’evolució dels actes mèdics per tal de guanyar eficiència i ajustar-hi els honoraris professionals que s’estableixin entre els metge si les entitats asseguradores. Les societats científiques tenen un paper clau a l’hora d’assessorar el Col·legi en aquest tema.

El Dr. Antoni Paredes, director de la Zona Nord-est de SegurCaixa-ADESLAS, va admetre que cal evolucionar cap a un model que resulti “satisfactori” per als professionals. En representació del sector assegurador, Paredes va reconèixer que actualment es pot parlar de guerra de preus, però limitada al sector de les pòlisses privades col·lectives (38% dels assegurats), que és altament competitiu i està experimentant un gran creixement. En aquest àmbit han irromput en els darrers anys companyies asseguradores que mai abans havien operat en el sector de la salut. Segons Paredes, la mitjana de preu d’una pòlissa privada individual es troba actualment en 70 euros per persona i mes, mentre que el preu d’una de col·lectiva és de 50 euros. Paredes va afirmar que la situació econòmica de l’Estat espanyol i la bona qualitat del sistema públic de salut impedeixen, ara per ara, establir tarifes més elevades.

Per la seva banda, el director territorial del Grup QUIRÓNSALUD de Catalunya i Aragó, Germán Barraqueta, va destacar que el percentatge de catalans amb assegurança privada de salut està per sobre de la mitjana d’altres països, però va apuntar que un augment del preu de les primes podria suposar perdre assegurats i passar dels dos milions actuals a 1,3 milions. “Amb menys pacients, potser no podríem fer les mateixes inversions en tecnologia ni garantir els mateixos resultats”, va afirmar. Barraqueta es va mostrar optimista pel que fa al futur del sector, ja que “ha aguantat molt bé, fins i tot, en els anys de recessió”. Va destacar la consolidació d’un perfil de pacient “cada cop més informat i exigent” com a aspecte clau que obliga a apostar per la qualitat i per fer servir indicadors que mesurin resultats objectius de salut i l’experiència del pacient a l’hora d’establir preus.

Per últim, el director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), Marc Realp, va oferir la fotografia de quina és la correlació de forces del sector. D’una banda, el mercat està altament concentrat pel que fa a les asseguradores, amb cinc companyies que tenen el 65% de la quota de mercat, i també a les clíniques. De l’altra, es troba el col·lectiu dels metges, que està “molt atomitzat”. Per Realp, aquesta circumstància és un problema important, que obliga els professionals a buscar marges de millora en termes de costos. “Una opció és plantejar si el model de consulta única per metge és sostenible”, va apuntar. El director general de l’ACCO va recordar als professionals, que “qualsevol recomanació col·lectiva de preus està prohibida per llei, en tots els àmbits i sectors”, ja que es considera hi hauria “risc d’homogeneitzar el sector” i que s’impediria als usuaris diferenciar serveis en funció de la qualitat.

Com a conclusions més rellevants de la jornada, des del punt de vista dels professionals, caldria avançar, de manera prioritària, en els següents aspectes:

  • Necessitat d’actualitzar el nomenclàtor, incorporant noves pràctiques i procediments d’acord amb els nous avenços.
  • Aplicar nous criteris i sistemes retributius.
  • Millora de la coordinació dels processos assistencials (una manera de fer-ho seria, per exemple, posant en marxa la història clínica compartida, amb el pacient com dipositari).

Informació relacionada: