Notícies

La Sentència de Luxemburg

Efectes i conseqüències pràctiques per als metges.
Informe de l'Assessoria Jurídica. Barcelona, maig de 2001.

En els darrers mesos, una de les més destacades novetats en l'àmbit de l'ordenament laboral ha estat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees (Luxemburg) de 3 d'octubre de 2000, que resol una qüestió prejudicial amb efectes en la sentència de 2 de novembre de 2000 del Tribunal Superior de Justícia de València.

En concret, aquestes resolucions judicials, en aplicació fonamentalment de sengles Directives de 1989 i 1993, decideixen respecte a qüestions tan importants com: la durada setmanal del treball (temps de treball i descans setmanal), la durada diària del treball (temps de treball i descans diari), quines activitats han de ser considerades com a temps de treball, el treball nocturn i el treball a torns. 

Com veiem, es tracta de qüestions relatives a les condicions de treball, que sempre han estat plantejades pel col·lectiu mèdic, i que ara semblen tenir una resposta més clara. 

Quin és l'àmbit d'aplicació d'aquestes Directives i decisions judicials? 

Les normes europees són aplicables a tot l'Estat Espanyol, i en concret a Catalunya, i afecten a tots els treballadors de la sanitat tant del sector públic com privat. 

Destaquem que també estan inclosos els metges en formació (MIR) en virtut d'una Directiva de l'any 2000. En tot cas, la norma serà d'aplicació pels MIR només a partir de l'1 d'agost del 2004, i de forma gradual. 

Quins poden ser els efectes i conseqüències pràctiques pels metges? Es poden resumir en quatre punts: 

1) Temps de treball setmanal de 48 hores:

a) Regla general: La jornada màxima, com a mitjana, és de 48 hores, computada en un període de set dies, incloses les hores extraordinàries i les dedicades a guàrdies o atenció continuada. El límit, per tant, no queda situat a les 40 hores com així es podria considerar segons l'Estatut dels Treballadors.

b) Hi ha una excepció important a la norma general: que el propi treballador consenti en treballar més de 48 hores en 7 dies. Cal dir que allò pactat en conveni col·lectiu no substitueix la voluntat del treballador, que sempre, a nivell individual, és el que tindrà l'ultima paraula en aquest aspecte.
c) Conseqüències:

  • Cap metge pot estar obligat a treballar més de 48 hores a la setmana de mitjana, guàrdies incloses, però pot accedir a allargar la durada de la seva activitat laboral setmanal d'acord amb l'empresa o institució.
  • El metge que actualment treballa més de 48 hores setmanals, està retribuït per les guàrdies o atenció continuada que realitza, i renunciar-hi suposaria treballar menys, però també tenir menys retribució.
  • Pot derivar-se la possible incompatibilitat de dues feines en l'àmbit públic i/o concertat que superessin les 48 hores setmanals, si bé aquesta qüestió és controvertida i actualmentestà sent valorada per les Administracions implicades.
  • El metge que vulgui acollir-se al dret de no treballar més de 48 hores de mitjana, haurà de sol·licitar-ho a la Direcció del centre.

2) Temps de treball diari:

a) Regla general:
  • Els metges han de gaudir d'un període mínim de descans d'11 hores consecutives en el curs de cada període de 24 hores.- Només es considera temps de treball aquell en què físicament el metge estigui en disposició immediata de treballar (no localitzable).

b) Conseqüències
  • Una guàrdia només podria durar, com a màxim, 13 hores seguides dins de cada període de 24 hores (11+13= 24). La lliurança després de la guàrdia es donaria sempre que no hagués coincidit la guàrdia amb la jornada ordinària. Per tant, en cas de guàrdia de nit, per exemple, es lliuraria l'endemà per gaudir d'11 hores de descans.
  • La guàrdia localitzada només té consideració de temps de treball quan hi ha presència física en el lloc de treball, és a dir, en disposició immediata per treballar. Per tant, és previsible que moltes guàrdies físiques puguin convertir-se, en alguns centres, en guàrdies localitzades, amb les conseqüències salarials corresponents.

c) Hi ha diverses excepcions que poden afectar als serveis mèdics en el cas de temps de durada d'una guàrdia o de la lliurança, com és el cas que una llei o un reglament de l'Estat o bé un conveni estipulin una cosa diferent. No obstant, cal tenir en compte que en aquest cas s'haurà de garantir sempre o bé descans compensatori o bé una protecció adequada en seguretat i salut laboral en els casos excepcionals.

3) El descans setmanal:

a) Regla general: Per cada període de 7 dies cal garantir un període mínim de descans sense interrupció de 24 hores, a les quals s'afegiran les 11 hores de descans diari.Aquesta norma de la Unió Europea no entra en contradicció amb cap altra norma interna de l'Estat espanyol perquè en l'Estatut dels Treballadors ja hi ha aquesta garantia.

b) Conseqüències:
  • En el cas que, per exemple, un metge d'hospital o d'ambulatori amb jornada completa de dilluns a divendres acabi una guàrdia el diumenge a les vuit del matí, la incorporació a la feina es faria 35 hores després, és a dir, no s'incorporaria a la feina fins dimarts.

4) El treball nocturn i el treball a torns:

a) Regla general: Una de les principals declaracions de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València estableix que són treballadors a torns aquells metges que realitzin les guàrdies com a hores extraordinàries o atenció continuada de forma cíclica i a hores diferents al llarg d'un període establert de dies o setmanes.

b) Com conseqüència, caldrà que prèviament a la incorporació a aquest tipus de treball i periòdicament amb posterioritat, s'estableixin, segons la Directiva i la Sentència, les següents mesures d'especial protecció: el treballador ha de gaudir d'un nivell de protecció en matèria de seguretat i de salut adaptat a la naturalesa de la seva feina; i els serveis o mitjans apropiats de protecció i de prevenció en matèria de seguretat i de salut dels treballadors nocturns i per torns han de ser equivalents als establerts a favor de la resta de treballadors i que aquestes mesures estiguin disponibles en tot moment. 

En tot cas, examinats somerament els quatre punts anteriors, cal considerar que és aviat per determinar exactament l'abast i conseqüències d'aquesta regulació, que no en tots els casos pot ser positiva per als metges; però tots els agents afectats han d'ésser conscients que es provocaran inexorablement canvis de caire organitzatiu que poden comportar, entre altres mesures, un increment de contractacions laborals a partir de les possibles lliurances o aplicació del descans compensatori, com també una més acurada valoració de les normes relatives a la seguretat laboral, amb el consegüent increment del finançament públic.

Tanmateix, caldrà veure les conseqüències en els pròxims temps, un cop observada l'actitud de l'empresari i la del propi metge-treballador per regularitzar la situació davant de la seva circumstància, i la opinió dels Tribunals de Justícia, atès que són diverses les interpretacions respecte a l'aplicació de la Directiva comunitària, i serà també la jurisprudència qui ho modularà. 

Així, el passat 25 de juny la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir desestimar una demanda de conflicte col·lectiu que pretenia l'aplicació directa de la Directiva als metges d'atenció primària de l'ICS, atès que, a criteri d'aquell òrgan judicial, l'aplicació de la Directiva s'ha de donar, en principi, a través de la negociació col·lectiva i del desenvolupament de las facultats normatives de les Administracions.

Resten, sens dubte, molts interrogants per resoldre, com per exemple, com es pot reclamar un excés de jornada en còmputs de 12 mesos, quina és la retribució de la jornada ordinària i més enllà de les hores concertades, o si, com s’ha fet referència abans, s'aplicaria el règim d'incompatibilitats en alguns casos.

Aquestes qüestions, i altres que es plantejaran, han d'anar resolent-se en els propers mesos, i des del Col·legi estem intercedint davant l'Administració (Departament de Sanitat i Servei Català de la Salut) i les patronals hospitalàries (Unió Catalana d'Hospitals i Consorci Hospitalari de Catalunya) per conèixer exactament els efectes previstos d'aquesta nova regulació, així com conèixer i participar, si s'escau, en el disseny de les mesures previstes per fer front a la nova situació creada, que puguin satisfer tant al metge individualment, com a l'empresa, en benefici d'una feina en que el metge si senti satisfet durant més temps, i en benefici, segurament, d'una millor atenció assistencial als ciutadans. Properament, se seguirà informant sobre els efectes i conseqüències d'aquesta regulació. En tot cas, si tenen qualsevol dubte sobre l'aplicació individual de la normativa esmentada, i a partir de la informació facilitada fins ara, poden adreçar-se a l'Assessoria Jurídica del Col·legi (tel. 93 567 88 80 - correu electrònic: juridica@comb.cat)