Notícies

El CoMB es compromet amb la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses a la 16 Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

21/07/2016

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), a través del seu president, Jaume Padrós, s’ha compromès a impulsar l’elaboració d’un Document de Posició sobre la necessitat d’implantar i posar en pràctica mesures que facilitin la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses als seus centres de treball. El document, que serà impulsat i aprovat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), inclourà mesures concretes de conciliació adreçades a les empreses públiques i privades del sector sanitari i prendrà com a base les propostes presentades per un grup de metgesses a la 16 Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada a Puigcerdà el passat divendres, 15 de juliol, sota el títol Aspectes candents de la professió a debat.

Durant la jornada, organitzada pel CoMB, la Universitat Ramon Llull (URL), l’Ajuntament de Puigcerdà i l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), amb el suport de Chiesi i Grup Med, cinc metgesses van exposar el seus testimonis personals a la taula Metgessa, dona, mare i filla, com sobreviure? Hi van participar, a més de la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, com a moderadora, les doctores Montserrat Garcia, metgessa de família de l’EAP Plaça Catalunya de Manresa; Iolanda Jordan, pediatre de l’UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu; Àngels Escorsell, hepatòloga de l’Hospital Clínic i Elena O’Callaghan, metgessa de l’Hospital General de Catalunya.


D'esquerra a dreta: I. Jordan, M. Garcia, E. Bisbe, E. O'Callaghan i À. Escorsell

A través de les seves experiències, les cinc participants van posar en evidència com l’arribada de la maternitat, la cura dels fills i, en algun cas, també la dels pares grans, condiciona i sovint limita la carrera professional de moltes metgesses, donades les dificultats amb què es troben a l’hora de conciliar la vida laboral i les aspiracions professionals amb les responsabilitats familiars.

Elvira Bisbe, va donar algunes dades que il·lustren fins a quin punt les metgesses, com d’altres professionals, es veuen obligades a triar entre maternitat i desenvolupament professional. Les dones ja representen el 50,4% del col·lectiu mèdic a Catalunya i, no obstant això, aquest percentatge no es reflecteix en la seva presència en els càrrecs de més responsabilitat. Per exemple, tan sols el 37% dels professionals que arriben a consultors a l’Hospital Clínic de Barcelona, o el 25% del conjunt de professors i catedràtics a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona són dones, com també va assenyalar la Dra. Àngels Escorsell.

A l’Institut Català de la Salut (ICS), només el 14% dels caps de servei i el 18% dels càrrecs directius són dones. Pel que fa a l’àmbit de la recerca, la doctora Bisbe va destacar que, tot i que es concedeixen un número molt similar de beques entre homes i dones, només el 10% dels responsables de grups d’investigació en ciències de la salut són dones.

D’altra banda, les dades del CoMB mostren que les dones metgesses sol·liciten reduccions de jornada tres vegades més que els homes (18,2% de dones i 6,7% d’homes) i fins a deu vegades més, excedències per tenir cura dels fills (22,7% i 2,9% respectivament).

Diversitat de provisió al sistema sanitari

El programa de la jornada del CoMB a Puigcerdà va incloure dues taules més sobre temes d’actualitat sanitària. La taula La diversitat de la provisió va comptar amb el Dr. Josep Tabernero, cap del departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director de recerca del VHIO, com a moderador, i amb la participació de Vicente Ortún, professor d’Economia i Empresa de la UPF i cofundador del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES); la Dra. Candela Calle, directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS); i el Dr. Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic. 

Els ponents van fer un repàs dels reptes als quals han de fer front els serveis sanitaris en un moment de manca de recursos econòmics i de canvis profunds, tant demogràfics i sociològics, com tecnològics. Des de la defensa compartida dels valors de la universalitat i l’equitat que defineixen el nostre sistema sanitari, els participants van coincidir a destacar la qualitat assistencial i la cerca de l’excel·lència com a actius irrenunciables. Els canvis organitzatius dins de les institucions sanitàries i l’autonomia de gestió dels professionals van aparèixer com a elements fonamentals per assolir aquests objectius.


D'esquerra a dreta: JM. Campistol, C. Calle, JM. Tabernero i V. Ortún

També va parlar de qualitat el director del Catsalut, David Elvira, que va cloure la taula amb una conferència en la qual va defensar la diversitat en la provisió que caracteritza el model sanitari català, en la mesura que permet comparar i identificar les millors pràctiques i resultats, afavoreix la competència per la qualitat i permet aprendre dels millors. No obstant això, segons Elvira, cal una reforma estructural que permeti delimitar clarament els rols dels proveïdors i del Catsalut i guanyar transparència. Elvira va insistir que el Catsalut és més que una asseguradora pública, ja que és el garant de l’equitat, la qualitat i l’accessibilitat.

Els metges vistos pels pacients

La tercera taula va abordar la relació entre metge i pacient i les habilitats (comunicació, empatia, etc.) que els professionals requereixen en un moment en què els pacients reclamen un paper cada cop més actiu. El Dr. Jordi Varela, director d’eHealth HP i col·laborador d’ESADE, va moderar aquest debat en el qual van participar la Dra. Dolors Navarro, presidenta del Fòrum Català de Pacients; Magda Oranich, advocada; Carme Fernández, directora de Diario Médico; i el Dr. Carles Blay, coordinador de la ponència sobre nou professionalisme del 3r Congrés de la Professió Mèdica que se celebrarà al novembre a Girona. 

La presa de decisions compartida va centrar bona part del debat. Què esperen els pacients dels seus metges? En quins moments, el pacient està en condicions de participar en la presa de decisions? Amb quines limitacions es troben tant els professionals com els pacients? Aquestes són algunes de les preguntes que es van posar sobre la taula.


D'esquerra a dreta: C. Fernández, M. Oranich, J. Varela, D. Navarro i C. Blay

La jornada també va comptar amb una xerrada sobre la imatge dels metges i de la medicina que han donat el cinema i les sèries de televisió al llarg de la història, a càrrec del guionista Josep Maria Bunyol.

Finalment, la cloenda de la jornada i de la Universitat d’Estiu Ramon Llull va anar a càrrec del Dr. Miquel Vilardell, expresident del CoMB, que va pronunciar la conferència Confessions d’un metge, títol de seu darrer llibre.


Dr. Miquel Vilardell

Més informació
COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web