Notícies

El 30% dels MIR acaben el primer any de residència amb malestar psicològic

La revista científica JAMA alerta sobre l’existència de depressió entre els MIR dels Estats Units d’Amèrica (EUA). L’article publicat fa una revisió de diferents estudis sobre la matèria publicats a la revista i posa l’accent en els perills d’aquesta situació, ja que pot portar a confusió de les dades clíniques, errors mèdics, lapsus ètics... 


La prevalença de la depressió o de símptomes depressius entre els residents del món varia entre el 20,9% i el 43,2%. Gairebé el doble del que es calcula per la població general, un 16%. La Vanguardia, en un article publicat el dia 28 de desembre, es fa ressò d’aquestes xifres.

A casa nostra les dades són semblants. La Fundació Galatea, de la que forma part el Col·legi de Metges de Barcelona, ha realitzat un estudi longitudinal sobre la salut del MIR, en col·laboració amb altres col·legis d’altres comunitats. Segons les dades obtingudes el malestar mental passa del 15,1% al començar la residència, al 28,6% al finalitzar el primer any.

Quins són els problemes?

El Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) ha detectat més metges joves que acudeixen al programa per problemes de salut mental. Segons el responsable del programa, Antoni Arteman, els metges residents pateixen excés de càrrega de treball i dificultats per assimilar “les primeres situacions crítiques i les primeres morts” entre altres.

A més, segons l’estudi de la Fundació, els residents del primer any veuen com disminueix la seva vida al marge de la formació sanitària. Els R1 redueixen l’exercici físic, perden hores de són i els resulta molt difícil mantenir activa la seva vida social. La dada més preocupant, en només un any augmenta el consum de medicaments, sobretot ansiolítics i antidepressius.

Les solucions passen per la formació

Cal posar-hi remei. La responsable d’urgències de Can Ruti, Anna Carreras, adverteix que els residents “no poden ser tractats com mà d’obra barata, i cal acabar amb la idea de que la residència ha de ser dura, que és per a patir”. 

Segons el Dr. Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, les solucions “són de dos tipus”. Cal invertir temps i recursos en ensenyar com detectar i reduir el risc d’estrès i depressió en els alumnes de Medicina, als MIR i als seus tutors. L’objectiu és “augmentar el seu grau de resiliència” (resposta davant l’adversitat). D’altra banda, segons Trilla cal reduir les situacions d’estrès durant el MIR, donar més i millor supervisió, un mentor o tutor de referència, més treball en equip i més de descans quan sigui necessari.