Notícies

El Programa d'Atenció al Metge Malalt (PAIMM) ha atès prop de 3.000 metges i metgesses en 20 anys

07/11/2018

  • El PAIMM va néixer l’any 1998 al CoMB, es va estendre a tot l’Estat espanyol i ha esdevingut un referent per a l’assistència a professionals sanitaris amb trastorns mentals i addicions
  • L’objectiu del programa és doble: d’una banda, garantir la bona praxi i la seguretat dels pacients i, de l’altra, rehabilitar els metges i metgesses malalts i recuperar-los per a l’exercici, cosa que s’aconsegueix en el 80% dels casos
  • En paral·lel a la feminització de la professió, la demanda d’assistència per part de dones metgesses també ha augmentat fins arribar al 60% dels casos. Les dades del PAIMM mostren que les dones són més proclius a demanar ajuda
  • El PAIMM s’ha guanyat la confiança dels professionals gràcies als bons resultats i, actualment, el 95% de les demandes d’assistència són voluntàries
  • El CoMB celebra els 20 anys del PAIMM amb unes Jornades en què experts nacionals i internacionals compartiran experiències

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va posar en marxa l’any 1998 el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), amb la finalitat d’oferir assistència especialitzada als professionals afectats per trastorns mentals i/o addiccions. Amb aquest programa pioner, inspirat en iniciatives sorgides als Estats Units als anys 70, el CoMB volia assolir dos objectius importants que encara avui dia són els que donen sentit al programa: d’una banda, garantir la bona praxi per part dels professionals i, per tant, la seguretat dels pacients, tal com estableix el Codi de Deontologia (articles 101 i 102), i, de l’altra, rehabilitar els metges i metgesses i recuperar els bons professionals per a l’exercici. 

Tal com destaca el president del CoMB, Jaume Padrós, “el PAIMM s’ha consolidat com una eina assistencial, però també com un instrument fonamental per donar compliment a una de les funcions essencials del Col·legi: el control de l’exercici professional”.

Amb el temps, el PAIMM ha rebut nombrosos reconeixements i ha esdevingut un referent, també a escala internacional. Paral·lelament, el programa s’ha anat estenent a la resta de l’Estat a través d’acords amb l’Organización Médica Colegial (OMC), fins a crear una xarxa integrada actualment per tots els col·legis de metges. A Catalunya, el programa depèn del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i l’assistència als professionals es presta a través de la Clínica Galatea, ubicada a Barcelona, i que, des de l’any 2012, està concertada pel Servei Català de la Salut (CatSalut). 

Al llarg d’aquests 20 anys, el PAIMM ha atès 2.790 metges i metgesses amb problemes de salut mental i/o addiccions. En els darrers anys, s’han atès entre 120 i 140 casos nous anuals i al llarg de l’any es mantenen actives entre 500 i 530 històries clíniques de mitjana. El PAIMM ofereix unitat d’acollida (on es rep per primer cop el pacient), unitat d’internament, hospital de dia i consulta ambulatòria. Tots els tractaments es duen a terme amb la màxima confidencialitat.

Demanda assistencial

Actualment, el principal motiu de demanda assistencial són els trastorns mentals (80% dels casos), seguits de l’addicció a l’alcohol (10,6%) i les addiccions a d’altres substàncies (9,4%). Pel que fa als pacients atesos, el 60% són dones i el 40%, homes, uns percentatges que s’expliquen tant per la progressiva feminització de la professió, com pel fet, contrastat pels especialistes del PAIMM, que les dones són més proclius a demanar ajuda que no pas els homes i que ho fan de manera més precoç.

La demanda d’assistència al PAIMM és voluntària en el 95% dels casos. El director de programes assistencials de Clínica Galatea, Eugeni Bruguera, destaca que “amb els anys, el PAIMM ha esdevingut un recurs de confiança entre els metges, un servei amb el qual compten en cas de necessitat, tant els afectats com els metges de salut laboral dels centres assistencials, per la seva eficàcia en el tractament i reinserció laboral i també per la confidencialitat amb que són atesos els pacients”.

Tradicionalment, la franja d’edat majoritària dels pacients del PAIMM oscil·lava entre els 45 i els 55 anys, però, en els darrers anys, s’ha incrementat considerablement el grup de metges més joves, especialment de menors de 35 anys. En aquest rang d’edat, la demanda per part de dones dobla la dels homes. Es tracta d’una etapa que coincideix amb la residència i amb la incorporació al món laboral, en la qual els metges comencen a fer front a la pressió assistencial. Segons Bruguera, aquest fet té una lectura positiva: “Vol dir que estem arribant a la població jove i que demanen ajuda quan veuen que les coses comencen a complicar-se. En la mesura que intervinguem abans, les conseqüències també seran menys greus”.

Perfil dels pacients atesos al PAIMM (2017)

Per sexe

 

Per edats 

 

Motiu de demanda assistencial

 

 Contracte terapèutic 

Tot i que la gran majoria de pacients s’adrecen directament al PAIMM de manera voluntària, hi ha un petit percentatge que arriben a través del que es coneix com a demanda voluntària induïda o per una informació confidencial, és a dir, a través de l’entorn familiar o laboral. En aquests casos, la demanda de tractament també requerirà la signatura d’un contracte terapèutic. Al llarg d’aquests 20 anys, s’han signat 326 contractes terapèutics amb 122 pacients.

La signatura d’aquest document permet acompanyar el pacient per tal de garantir el control de la praxi i, al mateix temps, un bon compliment del tractament. En l’acord consten, a més del pacient i el seu terapeuta, el secretari del Col·legi i una persona de l’entorn laboral. El contracte terapèutic possibilita que totes les persones que el signen puguin comunicar-se entre si per tal d’avaluar sempre la situació i redreçar-la si és necessari.

El contracte terapèutic es revisa cada sis mesos i és la Comissió Permanent del Col·legi, amb el corresponent informe del psiquiatre, qui decideix si es renova o no l’acord. Segons la responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea, Carme Bule, “malgrat que alguns pacients tenen reticències quan signen el primer contracte, poc després veuen que és bo per a ells i per als seus pacients”. En cas que l’evolució del pacient no sigui positiva, des del PAIMM s’acompanya el professional cap a una situació d’incapacitat laboral permanent. En qualsevol cas, les xifres són molt positives: el 80% dels pacients del PAIMM aconsegueixen rehabilitar-se i continuar exercint la professió.

Model per a d’altres professions de l’àmbit de la salut

Els professionals de la salut, per la naturalesa del seu exercici, s'enfronten a factors de risc psicosocial (pressió assistencial, necessitat de prendre decisions que afecten la vida dels pacients, necessitat d'estar actualitzat constantment, organitzacions complexes, equips multidisciplinaris...). Aquests factors, si no es gestionen de forma adient, poden provocar síndromes d'esgotament físic i mental, estrès emocional, depressió, així com d'altres problemes psicològics.

El PAIMM ha estat un model per a d’altres professions de l’àmbit de la salut, que l’han adaptat a les característiques de cada col·lectiu. Sota el paraigües de la Fundació Galatea, entitat que funciona des de l’any 2003, a Catalunya actualment s’ofereix assistència i prevenció a través de programes específics a vuit col·lectius de l’àmbit de la salut (metges, infermeres, fisioterapeutes, farmacèutics, veterinaris, psicòlegs, odontòlegs i treballadors socials). Al patronat de la Fundació Galatea hi són representats tots els col·legis professionals implicats. 

El futur del PAIMM: la prevenció

El PAIMM aposta cada cop més per la prevenció i la promoció de la salut entre els professionals, especialment amb accions adreçades als metges i metgesses joves. Un dels pròxims reptes és arribar també als estudiants de Medicina. L’objectiu és detectar signes d’alarma i factors de risc el més aviat possible per actuar de manera precoç i, si és possible, evitar l’aparició de trastorns greus.

  • Atenció als metges joves. Segons un estudi de la Fundació Galatea sobre la salut del MIR, el risc de mala salut mental dels metges residents va augmentant al llarg de la residència. En el marc del programa sobre la salut del MIR, ja s’estan duent a terme formacions de curta durada per a tutors i responsables docents amb l’objectiu de sensibilitzar-los sobre els riscos psicosocials dels residents i oferir-los eines per ajudar-los a exercir de forma saludable i que, en cas de necessitat, coneguin els recursos assistencials de què disposen.
  • Suport emocional. El 2017 es va posar en funcionament el servei de Suport Emocional per a Professionals de la Salut (SEPS) per donar resposta a situacions d’estrès o burnout, desordres adaptatius o casos resultat de factors ambientals, ja siguin professionals o personals. La Fundació Galatea ha seleccionat una xarxa de psicoterapeutes preparats per atendre professionals de la salut i n’ha atès més de 250 des d’abril de l’any passat.
  • Equips saludables. També des de la Fundació Galatea, s’estan oferint noves formacions per millorar les competències dels professionals cap a un exercici professional saludable, com ara el treball en equip. L’objectiu és proporcionar un espai comú de reflexió, formació i treball que faciliti, als professionals que integren els equips sanitaris, el seu desenvolupament personal, millori el seu benestar i ajudi a incrementar la qualitat de servei.

Jornades commemoratives “PAIMM 20 anys (1998-2018)”

Per commemorar el 20è aniversari del PAIMM, el CoMB, juntament amb el CCMC, l’Organización Médica Colegial (OMC) i el Departament de Salut, han organitzat les jornades PAIMM 20 anys (1998-2018) que tindran lloc a la seu del CoMB els dies 8 i 9 de novembre i en les quals experts nacionals i internacionals donaran a conèixer i compartiran diferents experiències i models d’assistència al metge malalt.

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web