És la narració de 100 dies de treball d’un matrimoni de metges catalans a l’Hospital de Nossa Senhora da Paz, de Cubal, a l’Angola rural. Hi havien fet una breu estada abans, en què van decidir anar-hi a treballar un temps, com a cooperants, quan es jubilessin, ella com a pediatra i ell com a expert en infeccioses.
El contrast cultural, social i sanitari, insten l’autora a reflexionar sobre els costums d’aquella societat immergida en una precarietat vitalista. Mentre assisteix els infants planteja qüestions polítiques d’aquell país, ens descriu nens amb dèficits nutricionals i malalties tropicals, i intenta posar-hi remei amb el recurs de la medicina científica, que situa davant del mirall de la medicina tradicional africana. Situacions, casos clínics i anècdotes integren un contínuum narratiu ple d’humanitat.
El pròleg del Dr. Israel Molina, cap de la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital de Vall d’Hebron, i l’epíleg de la Dra. Milagros Moreno, teresiana i directora mèdica de l’Hospital de Nossa Senhora, expliquen bé el llibre; tot i amb això, cal recomanar la lectura detallada d’aquelles vivències.