El poemari va precedit d’un pròleg que rep el títol “El poema encès”, signat per Àngels Diemand-Hartz, una escriptora de vocació i ofici que explica el llibre amb una anàlisi de gran bellesa i d’imprescindible lectura prèvia per comprendre les meravelles que conté.
La pèrdua de l’estimat sacsa tant l’ànima de la poetessa, que cerca en si mateixa què se n’ha anat i què en queda. En el capítol “Abans” mira enrere i hi vessa 22 poemes d’enyor; fita l’avui i al capítol “Ara” n’aboca 22 més; albira el futur i en dedica 16 al “Després”. Clou el recull amb un epíleg dessolat que tot ho sent i ho explica, àdhuc el títol de l’obra.
Cada composició és de versos i estrofes breus; cadascun encabeix un univers estelat d’emocions que s’escampen per la superfície buida del paper sobrer.
La pèrdua no és única, tot el firmament es va perdent en els records i pampallugueja com astres llunyans que s’apaguen.