Crònica d'un metge al Marroc marca en primera persona l’experiència vital del jove metge Pere Miret, l’itinerari del qual part d’un petit poble de muntanya a la Catalunya interior, amb una breu escala a Madrid, per recalar en el Protectorat espanyol del Marroc. Va exercir la medicina a Tleta de Beni Ahmed, Río Martín, Melusa i Tetuan entre 1954 i 1958, anys coincidents amb la fi del Protectorat espanyol i el naixement del Marroc independent i sobirà.

Des de la seva consulta, Pere Miret va ser testimoni d’excepció dels modes de vida, els costums i la cosmovisió dels rifenys, que en cap moment van deixar de causar-li sorpresa i admiració, i van ser font inesgotable d’inspiració per les seves reflexions, posades en boca de Taahami Ben Amar, alter ego de l’autor.

Amb la seva prosa plana i espontània, Pere Miret ha escrit una crònica al dictat de l’amor a la seva professió i de la confiança en la humanitat, al temps que constitueix un magnífic document que ens il·lustra tant la debilitat de la colonització espanyola com el buit de la nova administració marroquí.

 

En el llibre es descriuen les condicions ambientals, socials, econòmiques i culturals, i la manera d’administrar el país, amb un seguit d’anècdotes i reflexions que palesen la realitat d’aquest territori nord-africà a mitjans del segle XX.

 

Pere Miret Cuadras neix a Sant Pere de Ribes (Barcelona) el dia 8 de juny del 1928. Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicencia l’any 1951. Ingressa als Serveis Sanitaris del Protectorat marroquí i retorna a Barcelona l’any 1958. Especialista en l’aparell respiratori, és director del Dispensari Central de la Lluita Antituberculosa del carrer Torres i Amat i de la Ciutat Sanatorial de Terrassa fins al seu tancament.