Hi ha moltes coses mèdiques
dignes de remarcar al seu diari. Per exemple, l'anomenat tractament
dels cinc pams, ja que eren només cinc els medicaments
a l'abast (quan hi eren tots). El primer pam, el cap, només
es podia tractar amb aspirina. El segon era el pit, i es tractava
amb benzoat. El tercer, l'estómac, amb bicarbonat. El quart,
l'aparell genitourinari, amb permanganat. I el cinquè,
el locomotor, amb salicilat de sosa.
El 22 de juliol de 1938, a la sagnant batalla de Valadredo, escriu
al seu diari una crònica d'interès històric:
"De les set del matí a les set del vespre hem assistit
225 ferits. N’han quedat abandonats al camp de batalla una
cinquantena més i seixanta morts comptats. He assistit
ferides de tota mena. Les més greus són les de bala
explosiva, les de metralla per morter, de les quals n'he vist
d'horribles: amputacions traumàtiques, les carns en pelleringa,
braços destrossats, mans deformes. Amb tot, hem tingut
ferides de molta sort. Crisis de neurosi de guerra, hemoptisis
per commoció per explosió d'obús..."
“Avui l´aviació ha fet de les seves. De bon
matí s’ha deixat sentir, i al migdia han vingut vint
‘paves’ amb els seus respectius caces, que no hem
pogut comptar. Feia dies que no els havíem vist”
• “Aquí sí que no puc sortir a passeig,
fora que tingui ganes d´exposar-me a alguna bala. La vida
és insípida i avorrida” • “A cada
casa voldrien obsequiar-me de tot el que tenen. Ens han donat
figues seques, panses, ametlles i vi bo. Pobra gent. Llaminer
com sóc, poc saben com els ho agraeixo” • “La
vida espiritual és l´única cosa que fa de
bon suportar tot això. A ella m´acullo” •
“Sota un cel blau i bonic, un sol brillant, mediterrani;
una temperatura agradable. Llimoners, tarongers, mandariners,
plens de fruits d´or. Tot espera que arribi l´hora
de la pau”.
