En la utilització del correu electrònic en la relació metge-pacient, es recomana seguir les indicacions contingudes en el Document de Posició del COMB

"La consulta virtual i la comunicació electrònica en la relació metge ­ pacient" (S.I.C. Febrer-març-abril 2002), i que ara s'enumeren:

1. La utilització de la consulta virtual no ha d'interferir amb els principis bàsics de la relació metge-pacient, que són el respecte mutu, la independència del judici clínic, l'autonomia del pacient i el secret professional.

2. Les noves tecnologies de la informació mai han de suplir els contactes personals, que són la base de la relació metge-pacient. Així, el correu electrònic i altres formes de comunicació electrònica només haurien d'utilitzar-se per realçar/potenciar aquesta relació interpersonal.

3. La consulta feta per correu electrònic al seu metge per un pacient conegut, amb història clínica oberta i activa, sobre alguna circumstància sobrevinguda en el curs del procés assistencial, és una consulta virtual plenament acceptable, fins i tot quan inclou modificació del tractament o noves prescripcions.

4. Contràriament, els diagnòstics, així com les prescripcions farmacològiques realitzades en el decurs d'una "consulta virtual", sense visita física prèvia, no són acceptables èticament, i a més el metge s'exposa a un risc de responsabilitat civil i penal.

5. El metge ha de vetllar per la confidencialitat del contingut del correu electrònic rebut dels seus pacients de la mateixa manera que amb qualsevol altra forma de comunicació entre metge-pacient. Per tant, la correspondència electrònica haurà de rebre tractament confidencial.

6. Igualment ha de tenir cura de la identificació correcta del malalt abans de donar la seva resposta a qualsevol pregunta formulada per correu electrònic.

7. Tota la correspondència electrònica entre el metge i el seu pacient ha d'estar documentada en la història clínica.

8. La resposta a sol·licituds de segones opinions clíniques per correu electrònic s'entenen com legalment i èticament admissibles, malgrat l'absència de prèvia visita mèdica, sempre que s'informi al pacient que aquesta opinió no és un acte mèdic i que no substitueix un diagnòstic previ. Per emetre aquesta segona opinió el metge s'ha d'assegurar que disposa de dades suficients i tenir la certesa de la seva qualitat.

Abans d'utilitzar el correu electrònic, acordi amb el pacient:

1. El temps de resposta dels missatges i no utilitzar el correu electrònic per a qüestions urgents.

2. El tipus de comunicacions (programació de visites, pla de tractament) i la sensibilitat dels assumptes (VIH positiu, malalties mentals) que poden ser comunicats per correu electrònic.

3. La necessitat de posar la categoria de la comunicació en el títol/assumpte del missatge: prescripció, consell mèdic, visita

4. Que el correu electrònic es processarà utilitzant els mètodes de protecció de dades que estableix la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Ningú, fora del mateix metge i del personal sanitari necessari per prestar assistència, podrà accedir a les dades transferides.

5. Garantir la fiabilitat de l'equip que s'utilitza per a la correspondència per correu electrònic i la seguretat dels comptes de correu electrònic, així com fer servir sempre el mateix compte per a la comunicació.

6. Configurar el sistema de notificació de recepció de missatges.

7. Les indicacions a seguir en el cas de trobar-se absent.

Per a la prescripció electrònica segura...

La prescripció facultativa, com a part d'un procés deductiu on s'assoleix un diagnòstic i pel qual s'escull un objectiu terapèutic per a un pacient determinat, ha de ser realitzada per un metge amb un coneixement suficient de l'anterior, per tal com això el capacitarà per valorar la conveniència del tractament, segons els seus beneficis i reaccions adverses. Això fa que la prescripció medicamentosa realitzada per correu electrònic estigui subjecta a uns requisits determinats com són tenir coneixements actualitzats, competència, aptitud i anticipació de possibles complicacions en relació amb el cas concret. Per tant:

1. No accepti la sol·licitud de prescripció d'un pacient anònim, sense visita física prèvia, realitzada a través del correu electrònic, per tal com el desconeixement dels resultats d'una anamnesi, exploracions complementàries i altres actuacions que es puguin considerar necessàries per assolir el diagnòstic o escollir l'alternativa terapèutica indicada, podrien induir-lo a error o inadequació en la prescripció, amb els riscos que això implica.

2. Únicament transmeti la prescripció per correu electrònic si es realitza en el marc d'una relació metge-pacient física/interpersonal prèvia i de la qual es té constància mitjançant una història clínica oberta i activa.

3. En qualsevol cas, eviti la compra de medicaments per Internet.

Mesures per implementar la recepta electrònica segura

Atesa la inseguretat inherent a la transmissió d'informació a través d'Internet, en relació amb el contingut i origen de les dades transferides, caldrà salvar una sèrie d'obstacles abans d'implementar la prescripció mitjançant recepta electrònica.

1. Garantir la seguretat en la transmissió de les dades. Per assolir aquest objectiu, serà convenient encriptar/xifrar la informació transferida. A aquest efecte, tant el metge emissor com el pacient receptor hauran de tenir un Certificat Digital expedit per una Autoritat Certificadora (Ministeri d'Hisenda, Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, Firma Digital...) i encriptar la informació mitjançant el protocol SSL

2. Confirmar la identitat del transmissor (metge) i receptor (pacient). A l'obtenció de l'esmentat Certificat Digital, s'afegirà la garantia de seguretat de les dades que s'emmagatzemen, així com una regulació estricta de qui i en quina forma pot accedir a l'Autoritat Certificadora, tant físicament com de forma electrònica. D'aquesta manera s'haurà de limitar l'ús i accés mitjançant passwords (contrasenyes) al Certificat Digital.

3. Impedir l'alteració de la informació. A banda de l'encriptació de la informació transferida, és necessari disposar d'un mecanisme senzill que permeti verificar que la informació continguda en una recepta no ha estat alterada des del moment en què s'ha prescrit i durant tot el seu temps de vida. A aquest efecte, serà necessari implementar al sistema operatiu la signatura digital "avançada" de manera que es garanteixi la integritat de la informació en tot moment.