5. Vies d'Administració de Fàrmacs

Les necessitats d'hidratació en el malalt agònic estan en general disminuïdes, i, es per això, i tenint en compte que l'objectiu principal és el confort del malalt, que es valorarà molt el risc-benefici d'administrar hidratació per una altra via que no sigui l'oral. En el mitjà hospitalari és freqüent l'utilització de la hidratació per via endovenosa i creiem que cada equip ha de fer una reflexió indi-vidualitzada sobre la hidratació i la nutrició en aquesta fase. A continuació, s'enumeren les vies d'administració de fàrmacs i en el seu cas d'hidratació i nutrició que creiem més adients en aquest moment amb l'objectiu de confort:

5.1 Via oral

Fer servir aquesta via sempre que sigui possible. Es fa difícil si hi ha disminució de la consciència, vòmits o sequedat. Recordar que el reflex de succió està present fins als darrers moments. De vegades, una petita ingesta de líquids és suficient per respondre a les necessitats, associada a cures de la boca.

5.2 Via subcutània

És la via d'elecció quan no és possible la via oral. Permet la col·locació de «palometa» fixa subcutània (VEGEU PROCEDIMENT DE LA VIA SUBCUTÀNIA) per a l'administració de fàrmacs de forma contínua o intermitent. És poc iatrògena i ben tolerada excepte fàrmacs liposolubles o grans quantitats (si es tenen dubtes, consultar amb el servei de farmacologia). Els fàr- macs més sovint utilitzats són: clorur mòrfic, haloperidol, buscapina, escopolamina i midazolam (d'ús hospitalari).

Aquesta via ens permet tractar gairebé tots els problemes i situacions que es presenten, ja que pot ser una alternativa per a la hidratació del malalt en situació d'agonia, ja que té pocs efectes secundaris, és ben tolerada i permet una mínima hidratació del pacient que pot incidir sobre el seu confort i tranquilitza la família.

5.3 Via rectal

Excel·lent sempre que l'ampolla rectal sigui buida i el fàrmac estigui en contacte amb la mucosa rectal. Es tracta d'una via útil en situacions d'atenció domiciliària, però, en la pràctica, per a l'ús generalitzat de la via subcutània, la seva simplicitat, i la seva aceptació, sen'ha limitat el seu ús. Els fàrmacs que poden ser administrats són analgésics (morfina, AINES, paracetamol i benzodiazepines (diazepan) entre d'altres.

5.4 Via intramuscular
No aconsellable. És dolorosa, especialment en malalts caquèctics.

5.5 Via intravenosa

Pràcticament no és necessària si es fa un ús raonable de les anteriors. No reporta més beneficis que les anteriors i ens obliga a estar pendents més de la via que del malalt. Cal informar de forma acurada a la família sobre la utilitat relativa d'aquesta via en aquesta situació. En determinats casos (com, per exemple, demanda de la família en els sèrums, presència prèvia de dispositius permanents) és aconsellable mantenir-lo.

5.6 Via sublingual

Quan sigui possible segons l'estat del pacient. En la pràctica, comporta dificultats per la frequència de boca seca, o la poca capacitat del malalt de deglució.

5.7 Via espinal

Mantenir-la només quan el catèter hagi estat la forma habitual de tractament, i persisteixin les causes que l'aconsellaven.

5.8 D'altres

Inhalatòria, d'ús molt específic i restringit. La via transdèrmica ha mostrat utilitat per a l'administració d'analgèsics (fentanil).