|
3
Objectius terapèutics
3.1
Objectius Terapèutics
L'objectiu
principal és el CONFORT del malalt i al mateix temps
l'atenció dels seus familiars, fonamentat en uns objectius
específics:
- Un
bon control dels símptomes presents i la prevenció
de l'aparició de nous símptomes.
- Una
actitud que afavoreixi el suport emocional, tenint en compte
la família, tot l'equip terapèutic i el clima de
relació i de comunicació entre tots els implicats.
- Adaptació
de l'organització als objectius esmentats.
El
concepte de confort és per definició subjectiu i canviant.
Serà funció dels professionals definir-lo conjuntament
amb el malalt (si és possible) i la seva família en
el marc d'una atenció de qualitat.
Posarem
el nostre èmfasi d'actuació en la voluntat de respecte
de la situació i no a buscar mitjans fàcils o difícils
per allargar o escurçar la situació.
Als
apartats que es presenten a continuació, s'exposa, en primer
lloc, el métode terapèutic general i posteriorment
les mesures i pautes farmacològiques i no farmacològiques
per assolir els objectius.
3.2
Mètode terapèutic
El
métode terapèutic establert comportará els
següents punts:
1.
L'haver definit clarament els objectius terapèutics
per a la fase d'agonia simplifica molt la terapèutica i disminueix
significativament l'angoixa. Cal una avaluació freqüent
de la situació, prioritzant aquells aspectes i símptomes
que generin més impacte al malalt i a la seva família
(i que no sempre coincideixen amb la valoració de l'equip
terapèutic).
2.
Establir una pauta farmacològica que res-pongui a
l'avaluació de la situació i amb indicació
raonada i raonable a la història clínica. La pauta
prioritzarà l'abordatge dels símptomes més
severs utilitzant fàrmacs d'eficàcia demostrada a
les dosis adequades.
·
Ús
restringit de fàrmacs que no tinguin utilitat immediata.
Per exemple: antidepressius, laxants,
antiarrítmics, antibiòtics, heparines, hipoglicemiants
orals i insulines, etc.
·
Convé no prescindir de l'ús d'opioides potents
si ja es prenien, per evitar malestar a causa de la deprivació
narcòtica i la possible persistència de dolor
o d'altres símptomes.
·
Adoptar pautes fixes de tractament dels símptomes predominants
i deixar anotades pautes condicionals i criteris de resposta
per a l'aparició de situacions previsibles.
3. Establir
un pla d'atenció d'infermeria específic per aquesta
situació centrat en les cures de confort i que inclogui:
·
Organització que respecti necessitats del malalt i família
en aquesta fase.
·
Mesures generals del malalt enllitat, cura de la pell, boca,
...
·
Pla d'actuació davant situacions d'urgència o
crisi: hemorràgia, crisi d'ansietat, convulsió,
ranera, etc.
·
Explicar a la família el perquè del pla terapèutic
utilitzat i els objectius a seguir, fent-la participar, en la
mesura possible, en les cures per ajudar-los a trobar-se a prop
del malalt.
4.
Abordatge en equip: Discutir i programar la situació
entre tots els membres de l'equip. Afavoreix l'adaptació
de les persones més implicades emocionalment amb el malalt
i permet el suport mutu dels professionals.
5.
Creació d'un clima relacional i de comunicació
entre totes les persones implicades: pacient, famí-lia i
equip terapèutic responsable, a més dels que hi puguin
intervenir en situacions d'emergència.
6.
Cal mantenir una actitut preventiva i proto-colitzada de
descompensacions i complicacions.
|
