7. Hidratació i Nutrició

Pla d'actuació d'infermeria:

· La hidratació i la nutrició s'han d'adaptar als nous objetius terapèutics de la situació d'agonia. S'ha de recordar que malgrat la hidratació del malalt sigui moltes vegades irrenunciable, les necessitats en aquests moments són molt menors. No obstant això, és un aspecte que angoixa molt els familiars («si no menja es trobarà pitjor», «fa hores que no beu res», «si no menja es morirà»)

· En alguns casos, per tal de tractar el símptoma sed (que no respongui a cures de la boca) o bé quan la deshidratació produeix deteriorament cognitiu o estat confusional, pot estar indicada la hidratació forçada o parenteral. Una via senzilla i frequent és la subcutània, que permet d'aportar líquids (fins a 2 litres diaris) amb excel·lent tolerància i en qualsevol medi.

· Cal explicar al malalt i, sobretot, a la família que els sèrums no són l'única manera d'hidratar el malalt suficientment en aquest moment.

· S'ha de buscar alternatives a la via endovenosa per a hidratació correcta del malalt, tenint en compte que la perfusió de líquids en un malalt debilitat facilita l'aparició de secrecions bronquials i edemes sense cap benefici.

· De manera semblant, en aquells moments la col·locació d'una sonda nasogàstrica per alimentació no aportarà beneficis significatius, («el fet d'alimentar-lo no farà que es posi millor»), i és causa de disconfort per al malalt.

· Es essencial explicar bé al malalt i als familiars que la manca d'ingesta és una conseqüència de la debilitat i no la causa. Podem utilitzar explicacions de tipus: «Com que està enllitat moltes hores no cal que prengui tants aliments», o bé als familiars «Està dèbil perquè la malaltia avança no per manca d'alimentació».

· Insistir a no forçar l'alimentació. Aconsellar dietes líquides, sucs, infusions o glaçons de diferents sabors.