|
2.
Característiques de la situació d'agonia
Definició
d'agonia:
Entenem per agonia el període de transició entre la
vida i la mort, que apareix en la fase final de moltes malalties,
en el qual prenen unes característiques determinades les
funcions vegetatives (respiratòria, circulatòria i
nerviosa) i es van deteriorant les funcions intel·lectuals.
Quan
el malalt ha tingut un bon control de símptomes en el procés
previ a l'agonia, el que habitualment succeeix és que es
provoqui un deteriorament progressiu de l'estat físic general,
amb pèrdues més o menys evidents de l'estat de consciència
i de les funcions intel.lectuals. Quan no s'ha assolit un bon control
de símptomes abans de l'agonia, aquests sovint persisteixen
i s'agreugen provocant l'aparició de nous.
Els
símptomes més freqüents en la situació
d'agonia són els següents:
-
Deteriorament de l'activitat física i de relació
i interès per l'entorn
- Disminució
del nivell de consciència i alteracions cognitives.
- Trastorns
respiratoris: ranera per acumulació de secrecions, trastorns
del ritme i freqüència respiratòria.
- Dificultat
o incapacitat d'ingesta, provocat per la debilitat i el deteriorament
de l'estat de consciència.
- Retenció
urinària, sobretot en malalts tractats amb psicotrops.
- Risc
de fecaloma
- Trastorn
variable d'ajust emocional.
L'evolució
acostuma a ser progressiva, sobretot en els pacients amb malalties
de llarga evolució, però poden aparèixer canvis
ràpids en forma de crisi a causa d'infeccions, fallida d'òrgans,
hemorràgies o per l'aparició de símptomes nous
o preexistents (dolor, vòmits, etc).
La
determinació de situació d'agonia és diferent
per a cada persona, per això és important que sigui
l'equip que l'hagi portat prèviament i que conegui l'evolució
del pacient qui consideri la situació final del malalt.
Generalment,
el malalt té percepció de gravetat, fins i tot de
mort imminent, fet que pot arribar a ser acceptat o no; donant pas
a verbalitzacions de comiat o d'altres manifestacions emocionals
diverses.
Per
a la família és una situació d'impacte emocional
intens per la presència de la mort i pel patiment i control
de símptomes del pacient. Cal atendre tot tipus de situació
i oferir la informació adequada a cada cas com a objectiu
del suport emocional que volem oferir.
La
situació d'agonia és única per al malalt, la
família i també per a l'equip terapèutic. Com
a professionals tenim el deure d'entendre-ho prevenint i tractant
les possibles crisis que puguin aparèixer i oferint suport
terapèutic, sobretot en aquesta fase de la malaltia.
|
