9. Atenció a la família
Cal tenir cura de la família en la situació d'agonia i dedicar temps i espais específics, amb actitud d'escolta i de comprensió, assegurar-se d'haver donat la informació completa i continuada, assegurant-se que la família ha entès la informació facilitada.

9.1 Identificació de problemes i avaluació de necessitats

La situació d'agonia pot provocar, sovint, crisi de descompensació del malalt o del seus familiars on poden accentuar-se els problemes i el seu impacte. Això origina moltes demandes d'intervenció de l'equip terapèutic. Les causes més freqüents d'aquestes descompensacions són:

· Símptomes mal controlats o aparició d'altres de nous (especialment dolor, dispnea, hemorràgies...) que provoquen sentiments d'impotència en la família.

· Processos de dol: Sentiments de pèrdua que provoquen pors, incertesa, depressió, ansietat, solitud, etc.

Actuacions

· Identificar l'interlocutor o interlocutors més vàlids de la família (serenitat, relació familiar, etc.).

· Si no hi ha família present, localitzar-la i explicar-li la situació abans que la mort sigui imminent.

· Anunciar que la mort està propera.

· Mostrar disponibilitat. Mesures no verbals d'aco-lliment: seure, no tenir pressa...

· Revisar els darrers esdeveniments, aclarir dubtes sobre l'evolució de la malaltia i del tractament destacant-ne els aspectes positius.

· Explicar quina és la situació i la causa dels símptomes.

· Explicar quins són els nous objectius terapèutics.

· Explicar quines són les mesures de control dels símp-tomes a instaurar: farmacològiques i generals.

· Explicar tot canvi en els objectius i pla terapèutics.

· Assegurar-se que els familiars han entès la informació facilitada

La presència en aquests moments de familiars que no han seguit el procés de la malaltia del pacient és motiu frequent de descoordinació amb els criteris i el plantejaments terapèutics. És tasca de tot l'equip sanitari comprendre la situació emocional de tots els familiars per tal de donar resposta i atenció a la seva angoixa, oferint comprensió a les seves inquietuds i orientant les seves reivindicacions cap als objectius pactats previament.

9.2 Reforçar i estimular el paper actiu dels familiars

Una vegada la família ha entès i ha pogut assumir la situació, la seva participació ajuda a disminuir el patiment i posteriorment els ajudarà en l'elaboració del procés de dol.

· Donar suggeriments sobre:

· la millor manera de donar suport al malalt
· la millor manera d'«estar»
· coses a fer davant noves situacions.

· Permetre participar en les cures.

· Respectar la presència dels familiars a l' habitació durant la visita i durant les cures.

9.3 Aspectes pràctics

· Aclarir coses a fer en cas d'agreujament o mort (resoldre problemes pràctics)
· Identificar els familiars més adequats perquè siguin els que s'ocupin dels tràmits burocràtics.

En el moment de la mort:

L'orientació bàsica és la de donar suport als familiars i resoldre'ls els problemes concrets.

· Respectar les manifestacions de dol dels familiars. Recordar que hi ha expressions molt diferents segons el marc cultural de procedència.

· Adoptar una actitud contenidora, d'escolta i d'afecte.

Després de la mort:

· Avisar el metge responsable o, cas que manqui, el metge de guàrdia, qui confirmarà la mort del pacient.

· El metge d'hospital anotarà en el curs clínic, la causa, data i hora del exitus.

· Complimentarà el full de notificació de defunció de l'hospital i, posteriorment, el certificat mèdic oficial.

· El metge, al domicili, només complimentarà el certificat mèdic oficial.

Arreglar el difunt:

· En l'àmbit hospitalari, afavorir que la família hi participi si es creu oportú. Els elements estètics que es vulguin utilitzar es faran en la funerària.

· Al domicili, per norma és la família qui ho fa, i decideix els elements estètics que vol fer servir.

Tramitar la documentació necessària:

· A l'hospital, el servei d'administració és qui es posa en contacte amb la funerària.

· En el domicili ho fa la mateixa família o alguna companyia d'assegurances si el difunt disposava d'una pòlissa. Cal tenir la documentació preparada.

· La resta de tràmits els realitza directament la família amb la funerària.