Posició del COMB

Posició del COMB sobre "Ètica en les relacions dels metges amb la indústria farmacèutica"

La indústria farmacèutica es relaciona amb els metges assistencials a través de múltiples vies: visitadors mèdics, exhibicions comercials en congressos mèdics i reunions, promoció i finançament d’activitats educacionals, lliurament de documentació científica, material publicitari i invitació a participar en assajos clínics, amb l’objectiu legítim d’informar dels seus productes i d’estimular la seva utilització. En algunes d’aquestes situacions es poden produir violacions del comportament ètic al qual estan obligats tots els metges.

Com a conseqüència, el COMB recorda a tots els seus membres els principis ètics en què s’han de basar les seves relacions amb la indústria farmacèutica:

  • 1. El metge no pot rebre regals de les companyies farmacèutiques excepte els que tenen un valor insignificant o simbòlic, ni tampoc rebre remuneracions relacionades amb la prescripció. El metge ha de ser cortès amb els visitadors mèdics, que tenen com a activitat professional la informació als metges de les novetats farmacèutiques. Pot imposar les seves normes quant a freqüència i temps de visita, però no pot rebre honoraris pel temps invertit en l’atenció als visitadors.
  • 2. El metge pot acceptar d’una companyia farmacèutica el pagament de les despeses per assistència a congressos o reunions científiques (viatges i allotjament) per un import similar al que gastaria si s’ho pagués ell mateix, sense contrapartides en la prescripció de productes comercials. En aquesta col·laboració de la indústria farmacèutica no s’hi haurien d’incloure les despeses dels acompanyants ni les que es deriven d’activitats lúdiques.
  • 3. Els metges que organitzen en nom d’una societat científica reunions, jornades o congressos, han de garantir que les activitats promogudes per la indústria farmacèutica per fer conèixer un nou producte ja comercialitzat o actualitzar la informació han de ser programades de manera independent de les activitats de caràcter científic de la reunió. El mecenatge de la indústria farmacèutica en les activitats congressuals no ha d’influir en l’elecció dels seus continguts.
  • 4. Els organitzadors d’activitats de Formació Mèdica Continuada (FMC) fetes amb el suport de la indústria farmacèutica han de vetllar perquè no hi hagi confusions entre l’esponsorització i la publicitat, ni entre materials docents i materials promocionals.
  • 5. Les societats mèdiques han de garantir la independència de les activitats que organitzin de les aportacions econòmiques que rebin de companyies farmacèutiques en concepte de lloguer per exhibicions comercials, esponsorització d’actes o altres conceptes. Aquestes aportacions econòmiques han de ser considerades com a donacions i no han de comportar cap obligació per als membres de la Societat. Els seus directius han de poder informar amb transparència dels ajuts econòmics rebuts per la Societat.
  • 5. Els metges no han d’acceptar participar en estudis de postcomercialització (omplir fitxes de compliment de la prescripció d’una determinada marca comercial) que encobreixin estratègies de màrqueting per incrementar la venda de productes farmacèutics.
  • 6. Els metges que participin en assajos clínics han d’assegurar-se que l’estudi compleix tots els requeriments legals i han de reclamar del promotor que no se’ls impedeixi el seu dret a publicar eventualment resultats negatius.
  • 7. Els metges destacats que són considerats per la indústria farmacèutica líders d’opinió tenen l’obligació de fer públics els seus possibles conflictes d’interessos en el cas de publicacions escrites. En les seves exposicions orals de caràcter públic han d’extremar el rigor i l’objectivitat a causa de la influència que exerceixen sobre els seus companys pel seu prestigi professional. Tenen dret a reclamar honoraris per les activitats d’assessorament i en les de FMC esponsoritzades per la indústria farmacèutica, però el cobrament d’aquests serveis no els eximeix d’actuar amb el màxim rigor científic.

El text Ètica en les relacions dels metges amb la indústria farmacèutica es basa en l’informe preparat pel grup de treball del COMB constituït pels doctors: Josep. M. Arnau de Bolós, Laura Canals i Ruiz, Adolf Díez i Pérez, Joan Monés i Xiol, Josep M. Piqué i Badia i Jaume Sellarés i Sallas.

octubre del 2000.

 

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web