Tarrés va fer una opció
preferencial per les mares. Sempre tenia present la seva mare
de la terra, mare del Cel i les mares de totes les persones amb
les quals tractava.
"En toda mujer hay, ante todo, un corazón de madre.
Esto es lo más grande que Dios podía poner en el
alma femenina. Corazón de madre ya en el sentido físico,
ya en el espiritual.Toda mujer, sin que nadie se lo haya enseñado,
sabe amarcomo aman las madres [...].”
Tarrés s’identificà plenament amb aquell gran
moviment que fou la Federació de Joves Cristians de Catalunya
(FJC). En va ser el vicepresident. En menys de sis anys, des de
1931 fins a mitjan 1936, la Federació va arribar a tenir
centenars de grups i 18.000 afiliats a tot Catalunya. Allí
exercia la seva vocació d'amic de la de la joventut.“La
meva núvia és la Federació.”
Dels anys 1931 al 1936 fou dirigent de la Federació, on
portà a terme una tasca inoblidable de lideratge i de formació
de responsables en actes de propaganda i trobades de militants.
Per aquesta militància fou perseguit durant l’època
d’execució de sacerdots a Barcelona i hagué
de romandre amagat durant un any.
En els seus escrits a la revista Flama trobem els exponents dels
ideals de la FJC, que eren els seus i que sabia encomanar als
joves. En les seves glosses es pot descobrir el conjunt de valors
humans i cristians, que ell proposava intel·ligentment,
amb un llenguatge ardent i comunicatiu. La rialla i l’entusiasme
d’aquells milers de joves de la Federació que, com
deia el seu himne, volien “refer el món ingrat i
trist” amb la seva vida de cavallers fidels al Crist morí
a flor de llavi aquell 19 de juliol de 1936.
EL PENSAMENT DEL DOCTOR TARRÉS AL SERVEI DE LA GENT:
1.- Sobre les organitzacions juvenils
"Ordinàriament a casa nostra totes les organitzacions
neixen com els bolets al bosc; tothom actua, tothom vol fer,
segons la idea llur, sense, però, que reflexionin un
moment en l'abast d'aquella actuació.”
2.- Sobre la vida dels grups
"L'activitat humana, sigui quina sigui, ha descansar sobre
dos fonaments bàsics: la constancia i la perfecció
o millorament progressiu d'aquells actes o disciplines que hom
s'imposa."
3.- Sobre les fraccions i els individualismes
"La nostra terra -tots ho sabem- ha estat sempre terra
d’individualismes. Tots els catalans portem inherent al
nostre ésser un extraordinari esperit de capelleta [...]
la nostra gent mereix que li sigui aplicada, en aquest determinat
aspecte, aquella sentència que ‘l'home és
l'únic animal que ensopega dues vegades en el mateix
lloc’."
4.- Sobre el lideratge
"En tots els ordres de la vida, sempre s'ha reconegut la
superioritat tècnica o científica d’aquells
individus que se n’han fet dignes dintre les col·lectivitats
on han actuat. I, cosa interessant, aquesta solvència
no sols queda limitada en allò que constitueix el seu
treball, el seu art o professió,[...] influeix d'una
manera decisiva sobre l’esperit d'aquells que són
al seu voltant, en matèries que no tenen res a veure
ni amb el treball, l’art o la professió que exerceixen."
5.- Sobre l'entusiasme
"L'entusiasme és la qualitat essencialment indispensable
en tota organització que aspiri a la conquesta de masses.
Entre les organitzacions juvenils, és un factor ineludible.
L'entusiasme és vida, és amor, és audàcia,
és talent, és, en una paraula, potència
creadora. És tota l'ànima que es manifesta abrusada
d'ideal sota el domini de la raó."
6.- Sobre la pedagogia de l'exemple
"Si les paraules no van seguides de les obres són
com el so de les campanyes que el vent s'emporta. Si la vida,
si els actes dels homes, no estan d'acord amb les idees que
professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin
en defensa d'allò que afirmen que són els seus
més nobles ideals. És hora de realitats i no de
paraules buides de sentit. És hora de definir-se. No
podem admetre les mitges tintes."
7.- Sobre el sacrifici
"El sacrifici constitueix una poderosa arma. Per molta
gent, la idea de sacrifici va associada a quelcom greu, dolorós,
cruent, que es veu impossibilitada de poder realitzar. [...]
Quantes vegades un somriure a una persona antipàtica
o una humiliació soferta amb goig ens valen la conquesta
d'una ànima que no s'hauria rendit a una peça
de brillant oratòria coronada de merescuts aplaudiments!"
8.- Sobre la gestió econòmica dels grups de joves
"[...] temps de creixença, temps d'organització,
despeses extraordinàries; els mesos plouen, els rebuts
cauen com pluja menuda i els membres dels grups i organitzacions
estàvem poc acostumats a cotitzar. En aquest món,
tot s'ha d'aprendre, i l'organització econòmica
d'un grup necessita ser estudiada detingudament, car representa
una de les principals peces de l'engranatge que li dóna
vitalitat."
9.- Sobre l'ambient de treball
"Entre els homes que treballen, hi ha dues categories:
la d’aquells que actuen per voluntat pròpia; per
l’impuls irresistible que senten en el seu cor; per un
amor generós a una disciplina determinada; per la passió
del treball, de l'estudi, de la ciència, de l'actuació
en una paraula, i aquests homes en minoria exigua són
els qui constituyesen els genis, i, per altra part, hi ha la
categoria d'homes que l'única força que els impel·leix
i que els estimula és precisament el treball i l'èxit
d'aquells primers creadors d'una escola, d'una ciència,
d'una organització, creadors, en fi, d'un ambient que
fa despertar consciències adormides i descobreix valors
desconeguts que en la grisor d'una vida ordinària no
haurien sorgit mai. Un ambient és d'una força
incalculable."
10.- Sobre el sofriment
"Estimar és el gran do de l'home; ésser estimat
és el seu més gran desig, i mai hom ho necessita
tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò
que no poden les medicines ni els més enèrgics
tractaments, ho aconsegueix una paraula amable, un suau somriure,
un gest afectuós.”
11.- Sobre la sexualitat humana
Tarrés creia fermament que la sexualitat està
per fomentar l'afecte entre els esposos i per donar lloc a noves
vides. El sexe necessita sempre el seu àmbit d'actuació
propi: el matrimoni i la família.
UN SERVEI MOLT CONCRET AL PAÍS: SALVAR MONTSERRAT
Un servei molt concret al país: salvar Montserrat
Al començament de la incivil guerra de 1936, que anava
unida a una terrible persecució religiosa, juntament
amb el doctor Joan Parellada van baixar -era el 21 de juliol-
des de Montserrat a la Generalitat en un cotxe que duia la bandera
de la Creu Roja: es tractava de salvar el santuari. El doctor
Corachán i el conseller Ventura Gasol maldaren per evitarne
la crema. Montserrat sempre ha agraït aquell treball d’en
Tarrés.






























