Tarrés va fer una opció preferencial per les mares. Sempre tenia present la seva mare de la terra, mare del Cel i les mares de totes les persones amb les quals tractava.

"En toda mujer hay, ante todo, un corazón de madre. Esto es lo más grande que Dios podía poner en el alma femenina. Corazón de madre ya en el sentido físico, ya en el espiritual.Toda mujer, sin que nadie se lo haya enseñado, sabe amarcomo aman las madres [...].”

Tarrés s’identificà plenament amb aquell gran moviment que fou la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC). En va ser el vicepresident. En menys de sis anys, des de 1931 fins a mitjan 1936, la Federació va arribar a tenir centenars de grups i 18.000 afiliats a tot Catalunya. Allí exercia la seva vocació d'amic de la de la joventut.“La meva núvia és la Federació.”

Dels anys 1931 al 1936 fou dirigent de la Federació, on portà a terme una tasca inoblidable de lideratge i de formació de responsables en actes de propaganda i trobades de militants. Per aquesta militància fou perseguit durant l’època d’execució de sacerdots a Barcelona i hagué de romandre amagat durant un any.

En els seus escrits a la revista Flama trobem els exponents dels ideals de la FJC, que eren els seus i que sabia encomanar als joves. En les seves glosses es pot descobrir el conjunt de valors humans i cristians, que ell proposava intel·ligentment, amb un llenguatge ardent i comunicatiu. La rialla i l’entusiasme d’aquells milers de joves de la Federació que, com deia el seu himne, volien “refer el món ingrat i trist” amb la seva vida de cavallers fidels al Crist morí a flor de llavi aquell 19 de juliol de 1936.


EL PENSAMENT DEL DOCTOR TARRÉS AL SERVEI DE LA GENT:

1.- Sobre les organitzacions juvenils
"Ordinàriament a casa nostra totes les organitzacions neixen com els bolets al bosc; tothom actua, tothom vol fer, segons la idea llur, sense, però, que reflexionin un moment en l'abast d'aquella actuació.”

2.- Sobre la vida dels grups
"L'activitat humana, sigui quina sigui, ha descansar sobre dos fonaments bàsics: la constancia i la perfecció o millorament progressiu d'aquells actes o disciplines que hom s'imposa."

3.- Sobre les fraccions i els individualismes
"La nostra terra -tots ho sabem- ha estat sempre terra d’individualismes. Tots els catalans portem inherent al nostre ésser un extraordinari esperit de capelleta [...] la nostra gent mereix que li sigui aplicada, en aquest determinat aspecte, aquella sentència que ‘l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en el mateix lloc’."

4.- Sobre el lideratge
"En tots els ordres de la vida, sempre s'ha reconegut la superioritat tècnica o científica d’aquells individus que se n’han fet dignes dintre les col·lectivitats on han actuat. I, cosa interessant, aquesta solvència no sols queda limitada en allò que constitueix el seu treball, el seu art o professió,[...] influeix d'una manera decisiva sobre l’esperit d'aquells que són al seu voltant, en matèries que no tenen res a veure ni amb el treball, l’art o la professió que exerceixen."

5.- Sobre l'entusiasme
"L'entusiasme és la qualitat essencialment indispensable en tota organització que aspiri a la conquesta de masses. Entre les organitzacions juvenils, és un factor ineludible. L'entusiasme és vida, és amor, és audàcia, és talent, és, en una paraula, potència creadora. És tota l'ànima que es manifesta abrusada d'ideal sota el domini de la raó."

6.- Sobre la pedagogia de l'exemple
"Si les paraules no van seguides de les obres són com el so de les campanyes que el vent s'emporta. Si la vida, si els actes dels homes, no estan d'acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d'allò que afirmen que són els seus més nobles ideals. És hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de definir-se. No podem admetre les mitges tintes."

7.- Sobre el sacrifici
"El sacrifici constitueix una poderosa arma. Per molta gent, la idea de sacrifici va associada a quelcom greu, dolorós, cruent, que es veu impossibilitada de poder realitzar. [...] Quantes vegades un somriure a una persona antipàtica o una humiliació soferta amb goig ens valen la conquesta d'una ànima que no s'hauria rendit a una peça de brillant oratòria coronada de merescuts aplaudiments!"

8.- Sobre la gestió econòmica dels grups de joves
"[...] temps de creixença, temps d'organització, despeses extraordinàries; els mesos plouen, els rebuts cauen com pluja menuda i els membres dels grups i organitzacions estàvem poc acostumats a cotitzar. En aquest món, tot s'ha d'aprendre, i l'organització econòmica d'un grup necessita ser estudiada detingudament, car representa una de les principals peces de l'engranatge que li dóna vitalitat."

9.- Sobre l'ambient de treball
"Entre els homes que treballen, hi ha dues categories: la d’aquells que actuen per voluntat pròpia; per l’impuls irresistible que senten en el seu cor; per un amor generós a una disciplina determinada; per la passió del treball, de l'estudi, de la ciència, de l'actuació en una paraula, i aquests homes en minoria exigua són els qui constituyesen els genis, i, per altra part, hi ha la categoria d'homes que l'única força que els impel·leix i que els estimula és precisament el treball i l'èxit d'aquells primers creadors d'una escola, d'una ciència, d'una organització, creadors, en fi, d'un ambient que fa despertar consciències adormides i descobreix valors desconeguts que en la grisor d'una vida ordinària no haurien sorgit mai. Un ambient és d'una força incalculable."

10.- Sobre el sofriment
"Estimar és el gran do de l'home; ésser estimat és el seu més gran desig, i mai hom ho necessita tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò que no poden les medicines ni els més enèrgics tractaments, ho aconsegueix una paraula amable, un suau somriure, un gest afectuós.”

11.- Sobre la sexualitat humana
Tarrés creia fermament que la sexualitat està per fomentar l'afecte entre els esposos i per donar lloc a noves vides. El sexe necessita sempre el seu àmbit d'actuació propi: el matrimoni i la família.


UN SERVEI MOLT CONCRET AL PAÍS: SALVAR MONTSERRAT

Un servei molt concret al país: salvar Montserrat
Al començament de la incivil guerra de 1936, que anava unida a una terrible persecució religiosa, juntament amb el doctor Joan Parellada van baixar -era el 21 de juliol- des de Montserrat a la Generalitat en un cotxe que duia la bandera de la Creu Roja: es tractava de salvar el santuari. El doctor Corachán i el conseller Ventura Gasol maldaren per evitarne la crema. Montserrat sempre ha agraït aquell treball d’en Tarrés.