En Tarrés estimava tant la Medicina, la gaudia tant, l'havia dominada tant, que no podia canviar-la per res més que per la cura d'ànimes, per quelcom que considerava superior, sense pal·liatius.
El pas de metge a sacerdot el va fer completament. Abans havia estat metge al cent per cent. Una vegada presa la decisió irrevocable, va ser sacerdot al cent per cent. Mai més no va exercir la Medicina. No volia barrejar funcions. I això li costava molt. "Jo només podia deixar de ser metge per ser sacerdot." I una de les seves grans dèries va ser el tracte amb la joventut. No s'entén en Tarrés sense el seu tercer gran tret biogràfic: ser apòstol de la joventut.

El seu gran amic, el doctor Gerard Manresa, va escriure: "De su vida madura hay una mitad médica y otra mitad apostólica, aunque esta visión es poco exacta, pues toda su vida fue apostólica, dedicada una mitad a la medicina y la otra mitad al sacerdocio. Porque el doctor Tarrés no tenía facetas, no tenía partes, era un todo armónico.” Mai no abandonà els seus companys metges. El doctor Josep M. Casanovas diu: "Cada any, al mes de maig, celebràvem un sopar de companyonia recordant les trifulques dels dies d'exàmens. Quan ja era sacerdot, ens deia la Santa Missa a l'església de Santa Anna. Dos de nosaltres li fèiem d'escolans. Recordo un detall, poc important però escaient, com a exemple de com pensava sempre en els altres. Ens digué, discretament, que donéssim una gratificació al modest sagristà, ofici que no sempre sol ser retribuït molt generosament. Al sopar del vespre no hi acudia, però hi era en esperit. Després de l'àpat, un de nosaltres feia una recapta, que després portàvem a l'amic Tarrés, que la rebia amb alegria perquè li permetia fer més." Atracava els seus amics. El doctor Berini solia dir-li: "Amb els teus pobres ens faràs guanyar el cel." A un il·lustre especialista barceloní li deixà com a record la seva ploma estilogràfica."Aquesta ploma és perquè escriguis receptes gratis per als pobres." Tarrés era respectat pels col·legues metges. L'eminent uròleg doctor Puigvert, bon metge però de caràcter difícil, va fer posar en un lloc ben visible de la Clínica Puigvert l'expressió següent, que havia escoltat al manresà: "Per al metge, el llit és un altar i el malalt és Jesucrist."

Com a sacerdot es va especialitzar en el tracte amb la joventut. Primer, amb els nois de la Federació i més endavant amb les noies de l´Acció Catòlica de Sarrià.

La substància biogràfica del doctor Tarrés, el seu ADN, fou l´ésser METGE I SACERDOT. Cap d´aquests elevats oficis no se li pot eliminar si cerquem l´essència de l´il·lustre Manresà.
I a aquests sustantius se li ha d´afegir “EXEMPLAR”.