El Dr. Pere Tarrés mantindrà des de la seva entrada a la facultat de Medicina direcció espiritual amb el Pare Serra. La seva vinculació amb Felip Neri romandrà tota la seva vida. Àdhuc va fer assaigs clínics amb un nou medicament al qual li va posar per nom "Nerial".
En 1931 es formà el primer grup anomenat "Torras i Bages"de la Federació de Joves Cristians, encapçalat pel Dr. Pere Tarrés.

Més informació

Exercí la professió lliure a Barcelona. Primer lloga un piset al número 20 del carrer Goya Més endavant, en resultar-li insuficient, lloga un despatx al carrer Gran de Gràcia ( o carrer Major o Major de Gràcia o carrer de Salmeron), 93, 2n 1ª.
Allí va guanyar alguns diners que el permetien d´assistir la seva mare. Fins l'esclat de la Guerra Civil espanyola exercí la seva professió de forma preferencial envers els malalts pobres del barri.

L´any 1947, Tarrés va fundar la Clínica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè (carrer de Mas i Pujó, 35, del barri de Les Corts de Barcelona) per atendre malalts tuberculosos sense recursos, com a resposta professionalitzada als reptes sanitaris viscuts, en uns moments en que no hi havia Seguretat Social. L´ajudaren els Drs. Manresa i Miralbell. La clínica començà amb cent-mil pessetes (600 euros d´avui). Estava dotada dels últims avenços de la Medicina de l´època. El Doctor Pere Tarrés hi ingressà malalt en Maig de 1950 afecte d'un limfoma folicular disseminat, fins a la seva mort el 31 d'agost, després de llargs sofriments. Actualment és subseu i alberg de la fundació Pere Tarrés.

Més informació

El doctor Pere Tarrés exercí una important activitat al centres parroquial de Sarria i a l'Acció Catòlica Femenina de Sarrià. A l'església, entrant a mà dreta, hi reposen les seves restes des d'el 6 de Novembre de 1975. La seva tomba sempre és plena de llànties i flors, que són renovades constantment. També sempre s´hi troben papers de peticions a favor de malalts o difunts.
Actualment, des d'el 6 de Novembre de 2003, l´edifici allotja el "Memorial Tarrés", entrant al fons, a mà esquerra, una espècie de museu amb els records més destacats.

Més informació

Lloc on va viure els ultims quatre anys de la seva vida, durant els quals va desplegar una incansable activitat pastoral com a consiliari de l'Acció Catòlica Femenina de Sarriá, responsable del Secretariat Diocesà de Beneficència (actual Càritas), impulsor de l´Organisme Benèfic Antituberculós (O.B.A.), membre de la Unió Sacerdotal de Barcelona i confessor del Seminari, entre d'altres encàrrecs.

Més informació