Hi ha moltes coses mèdiques dignes de remarcar al seu diari. Per exemple, l'anomenat tractament dels cinc pams, ja que eren només cinc els medicaments a l'abast (quan hi eren tots). El primer pam, el cap, només es podia tractar amb aspirina. El segon era el pit, i es tractava amb benzoat. El tercer, l'estómac, amb bicarbonat. El quart, l'aparell genitourinari, amb permanganat. I el cinquè, el locomotor, amb salicilat de sosa.

El 22 de juliol de 1938, a la sagnant batalla de Valadredo, escriu al seu diari una crònica d'interès històric: "De les set del matí a les set del vespre hem assistit 225 ferits. N’han quedat abandonats al camp de batalla una cinquantena més i seixanta morts comptats. He assistit ferides de tota mena. Les més greus són les de bala explosiva, les de metralla per morter, de les quals n'he vist d'horribles: amputacions traumàtiques, les carns en pelleringa, braços destrossats, mans deformes. Amb tot, hem tingut ferides de molta sort. Crisis de neurosi de guerra, hemoptisis per commoció per explosió d'obús..."

“Avui l´aviació ha fet de les seves. De bon matí s’ha deixat sentir, i al migdia han vingut vint ‘paves’ amb els seus respectius caces, que no hem pogut comptar. Feia dies que no els havíem vist” • “Aquí sí que no puc sortir a passeig, fora que tingui ganes d´exposar-me a alguna bala. La vida és insípida i avorrida” • “A cada casa voldrien obsequiar-me de tot el que tenen. Ens han donat figues seques, panses, ametlles i vi bo. Pobra gent. Llaminer com sóc, poc saben com els ho agraeixo” • “La vida espiritual és l´única cosa que fa de bon suportar tot això. A ella m´acullo” • “Sota un cel blau i bonic, un sol brillant, mediterrani; una temperatura agradable. Llimoners, tarongers, mandariners, plens de fruits d´or. Tot espera que arribi l´hora de la pau”.