Pere Tarrés i Catalunya

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, M.H. Sr. Jordi Pujol va esmentar en la seva intervenció el Dr. Bonet, Felix Millet i el Dr. Tarrés. En la seva opinió, aquests homes van treballar en un moment d'un gran impuls i il·lusió de futur en la Societat catalana. Va posar com a exemples el moviment litúrgic a Montserrat, el moviment intel·lectual i una mirada cap Europa no exempta de perills per la gran fractura social i la violència que es vivia. "Els fejocisme era un moviment valent, sense complexes i una organització catalana que no tenia esperit polític" segons les paraules de Jordi Pujol, però estava amarada de catalanitat. "Un fejocista quedava marcat i no era una marca superficial". Van impulsar una Catalunya cristiana: "havia un poble cristià i van anar endavant".

Va recordar el caràcter vertebrador que ha tingut el cristianisme en molts països i afirmà que "sense el component cristià Catalunya no s'aguantaria". El període juliol/octubre de 1936, digué Jordi Pujol, va constituir una gran amenaça per a la relació Església-Catalunya ja que el nombre d’assassinats va ser molt important sense oblidar però la radicalitat anticatalana de l'altra banda. "Quanta gent que s'estimava l'Església i Catalunya va conèixer l'exili exterior i interior i la mort" es lamentà Jordi Pujol. "En la recuperació de la memòria històrica cal tenir present que tots hem estat botxins i víctimes". En el seu darrer comentari va remarcar que l'actual Govern de la Generalitat, per sectarisme o per no entendre el que va significar homes com el Dr. Tarrés, no ha estat a l'alçada en el moment de la seva beatificació.

Tarrés, capellà

Mons. Martínez Sistach va moure's amb cinc punts de referència. D'una banda la vida del beat Tarrés com a vocació, "visqué diverses vocacions, però tota la seva vida està unificada". Un altre aspecte que destacà va ser el del exercici de la Medicina que Pere Tarrés tan honorà. "Podem comprendre que visqué l'exercici de la Medicina com una veritable vocació". Pel que fa a la seva vocació sacerdotal, l'Arquebisbe de Barcelona afegí que "desprès d'una experiència de lliurament de la seva vida al servei dels altres, Tarrés dóna un pas més i es lliura totalment al Crist" i recordà les paraules de Joan Pau II sobre el beat: "En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una especial sol·licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol de Crist sofrent".

Mons. Martínez Sistach parlà també de l'humanisme del ministeri presbiteral que va fer que en la vida del beat "no hi hagin compartiments estancs, tancats, diferenciats en les opcions fonamentals", sino que  l’humanisme i l'esperit cristià "són els mateixos i es fan presents en totes les etapes de la vida de Tarrés". Martínez Sistach va acabar amb la frase del Dr. Manresa: "Tarrés va fer de la medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medicina".

Tarrés, metge

Santiago Ruiz va parlar des del record impactant del beat de Manresa, de profunda mirada que el traspassava de forma amorosa, d'una paraula encisadora, del seu carisma. De la brillantor dels seus estudis de metge, de les seves renuncies a càrrecs per poder restar al costat dels malalts. De com exercia la medicina: "el llit era l'altar, el malalt l'ofrena (El Crist), ell l'oficiant". La caritat i la castedat eren les grans columnes que l'aguantaren segons el doctor Ruiz. La seva vocació mèdica era com una forma de viure l'altra vocació i va esdevenir un camí vocacional vers la santedat. Va cloure el Dr. Ruiz demanant que el Dr. Pere Tarrés sigui declarat Sant Pere Tarrés, patró dels metges cristians de Catalunya.

Trets biogràfics

Josep Mª Simón va presentar quatre trets biogràfics del Dr. Tarrés afirmant que el seu ADN, fou el d'ésser metge i sacerdot i que el qualificatiu d'exemplar "és aplicable a les dos vocacions de la seva vida". Assenyalà la seva l'opció preferencial per les mares, "ni exclusiva ni excloent, però ferma".

El seu concepte sobre la sexualitat  segons Simón  "ha de raure i expandir-se entre els esposos i donar lloc a noves vides". Destacà també el seu lideratge tan actiu en les organitzacions juvenils, sobre la vida dels grups, sobre les fraccions i els individualismes. També recordà el seu pensament sobre el lideratge, sobre la gestió econòmica dels grups de joves, sobre l'ambient de treball i sobre l'entusiasme. El punt final de la seva intervenció fou la lectura d'uns goigs en honor al Dr.Tarrés.