Entrevista al Dr. Josep Ma. Simón
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha declarat el 2005 «Any Doctor Tarrés» per promoure la figura d'aquest beat metge, sacerdot i membre actiu de l'Acció Catòlica, beatificat pel Joan Pau II a Loreto el 5 de setembre de 2004.
El metge Josep Maria Simón, impulsor d'aquesta iniciativa i president de Metges Cristians de Catalunya, destaca, en aquesta entrevista concedida a Zenit, l'actualitat d'aquest home que va viure entre 1905 i 1950.
- Per què un any dedicat al beat Pere Tarrés?
- Sóc un entusiasta de la figura del doctor Pere Tarrés però sóc també, des de fa anys, directiu de la Internacional de Metges Catòlics, la FIAMC. Això últim em permet veure el món i l'Església amb una perspectiva global.
I li puc assegurar que no exagero gens si li dic que Tarrés és un sant veritablement excepcional. Cap sant és «un de més». Tots són exemples per seguir Crist. Però el meu ull clínic em diu que el sant metge català és «especial» i el seu llegat fructificarà en tot l'orbe.
La doctora Sylvia Correale postuladora de la seva causa de beatificació, m'ha dit que a Xina s'obrirà un dispensari atés per religioses que portarà el seu nom. A Llatinoamèrica se'l comença a conèixer. En el pròxim congrés de metges catòlics d'aquell continent, que tindrà lloc a Santiago de Xile, a l'abril, no malgastaré oportunitat per tornar a presentar la seva figura. Aquesta es difon d'una manera diferent de com ho hauria estat d'haver fundat un orde religiós. Però es difon.
Fins tenim una bona biografia en llengua italiana! I el llibre sobre sants metges que estan preparant els doctors Gianluigi Gigli i Salvino Leone, inclourà també el doctor Tarrés.
Hi ha diversos metges recents que són sants: Ricardo Pampuri, Giuseppe Moscati o Gianna Beretta Molla, la pediatre que va morir perquè el seu fill no quedés malferit per la quimioteràpia. La professió de metge, després de la de clergue o religiosa, és la que més sants ha donat a l'Església.
- L'Any Pere Tarrés insisteix a donar a conèixer la faceta de metge d'aquest personatge. També s'insistirà a la seva vessant sacerdotal?
- Simón: Una de les coses que -em consta- van impressionar de Tarrés a Joan Pau II és que ja era sant exercint la medicina. Va treballar amb competència professional i pensant sempre en els altres, com quan li va donar a un soldat, al front de guerra, les medicines que guardava per a si mateix.
Tarrés era un fervent devot de la Mare de Déu. Potser per això va fer del seu exercici professional una opció preferencial per a les mares. I a tot baró malalt o ferit l'atenia com si la seva mare estigués present.
- Per què Pere Tarrés és un factor d'unió entre distintes sensibilitats eclesials?
- Simón: Hi ha distints motius. És un fet innegable que Tarrés va rebre la vocació al sacerdoci i va deixar la Medicina que tant estimava per l'únic pel que la podia deixar. I va morir oferint-se com a víctima per la santedat dels sacerdots de Barcelona. Avui és una figura que uneix a les diverses sensibilitats eclesials.
Una altra faceta de Tarrés és el profund respecte que tenia pel do diví de la sexualitat humana. Així, en la seva feina d'apostolat amb la joventut, una de les seves «especialitats», els parlava de la virtut humana i cristiana de la puresa, perquè fossin feliços i fessin feliços als altres.
El Col·legi de Metges de Barcelona ha tingut la rapidesa de reflexos de declarar l'Any Tarrés-2005, just quan es compleix el centenari del seu naixement.
Hi haurà diversos actes culturals, s'ha creat una pàgina web especial i una exposició que inclourà la llengua anglesa mostrarà al Tarrés home, metge, sacerdot i patriota. El 2006, es mostrarà a Barcelona al Congrés Internacional de Metges Catòlics. Després pelegrinarà per Europa i els Estats Units.
Quan se'l biografia, sempre es diu d'ell «metge, sacerdot i apòstol de la joventut». Aquest era el seu ADN.
Ara esperem que els metges que puguin arribar a conèixer'l li «copiïn» alguna de les seves facetes i que tinguem aviat el miracle que permeti la seva canonització.zenit.org
2/II/05