|
|
|
Nasqué
a Tampico, Mèxic, l'any 1842. El 1863 es llicencià en Medicina a Barcelona.
El 1869 fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu i el 1875 guanyà
la càtedra de Patologia Interna a la Facultat de Barcelona. Presidí l'Acadèmia
i el Laboratori de Ciències Mèdiques i intervingué en el trasllat de la
Facultat de Medicina i de l'Hospital de Sant Pau. Gaudí d'un gran prestigi
com a metge (fou cridat en l'última malaltia d'Alfons XII). Presidí l'Ateneu
Barcelonès del 1881 al 1882, com també la Societat d'Amics del País. Fou
elegit alcalde de Barcelona el 1901, on intentà introduir una reforma del
personal de l'Ajuntament i dugué a terme una depuració del cens electoral.
Dimití al cap de pocs mesos, en solidaritat amb els barcelonins que s'oposaven
a un nou impost, la qual cosa li donà una gran popularitat. Presidí la Lliga
Regionalista des de la seva formació el 1901 i fou elegit diputat a Corts
en les eleccions parlamentàries d'aquell mateix any. Morí a Barcelona l'any
1902. |
