Tenim a les mans una narració autobiogràfica escrita per un pediatre. Nat a Caraques, és fill d’un basc agregat cultural del consolat i de mare veneçolana. Resideix a Veneçuela quasi mitja vida, sobretot a Barquisimeto, gresol cultural d’aquell país. Amb quaranta any emigra a Barcelona i des d’aleshores ha exercit la pediatria a Catalunya, alhora que s’ha compromès amb la cultura i la política local.
El pròleg, un elogi a l’autor, el signa un exalcalde de Sant Andreu de la Barca. El prefaci és tota una declaració que justifica un fil argumental memorialístic, en primera persona.
La primera meitat de l’obra transcorre al país caribeny, basada en els records de joventut, de la formació mèdica i pediàtrica, i de l’exercici a Acarigua i a Barquisimeto. Mentre atén les criatures també col·labora en un programa de televisió del Canal 11 de Telecentro. La sensibilitat social i l’impacte de la política sota el mandat Chávez li creen una situació de conflicte que l’aboca a deixar el país.
Una vegada a Barcelona i regularitzada la seva situació, inicia substitucions fins que té plaça estable de pediatre a Sant Andreu de la Barca. De nou, a més d’exercir, l’activitat social l’acaben conduint al món de la política, fins avui.
L’autor exposa la seva vida en poques pàgines, escrites amb un biaix de guionista de cinema, amb agilitat d’acció i aportant facilitat lectora.